La seducció del català

D’un temps ençà els colonos espanyolistes de Catalunya argumenten que si el català perd parlants és simplement perquè no és una llengua simpàtica i perquè, segons el seu criteri, sempre tan objectiu, el català és una llengua imposada. Cosa que no passa, com tothom sap, amb el castellà.

Aquest relat sobre l’antipatia que desperta la llengua catalana no és vomitat exclusivament pels reaccionaris catalanòfobs d’extrema dreta espanyola de tota la vida sinó cada cop més per un munt de gent que viu a Catalunya, castellanoparlant principalment, que volen fer creure que ells voldrien que el català fos més estimat i parlat però que la culpa de la seva davallada és en el bàndol catalanoparlant.

Que un castellanoparlant de Catalunya, que té tota la força i suport del seu estat per poder actuar en format colonial a Catalunya i que no es planteja de cap de les maneres que l’única llengua imposada i obligatòria a Espanya (i Catalunya) és la seva parli de seducció i de no imposar és realment entre esperpèntic i insultant. Seria com si un violador aprofités per donar consells de seducció a tothom que se li plantés al davant.

Els catalans cada cop que intentem posar a Catalunya la nostra llengua al mateix nivell que la llengua castellana, imposada durant segles i segles, hem de suportar veure tot ple d’insults, atacs i tòpics patètics i lamentables que comencen per Nazi i acaben en Nazi. És a dir, si els catalans provem de donar a la nostra llengua alguns drets dels quals gaudeixen sense problemes el castellanoparlants a Catalunya ells automàticament ens diuen que som com els nazis, que executaven milions de persones a Alemanya en els anys 40.

Potser estaria bé que les properes generacions de catalans entenguin que vivim ocupats pels espanyolistes i presentin batalla sense complexos. Jo començaria actuant exactament com ells perquè llavors tot allò que ens diguin serà fàcilment rebatut. I en aquest punt, la llengua, jo imposaria lleis a Catalunya exactament igual que les que gaudeix el castellà a Espanya (i Catalunya). Evidentment els espanyolistes només podrien callar ja que en el moment que ens diguessin Nazis, Supremacistas o altres bajanades, a les quals ja ens hem acostumat, sempre els podem dir que hem copiat exactament les seves mateixes lleis. Únicament que allà on diu Castellà nosaltres hem escrit Català.

1. El català és la llengua oficial de l’Estat. Tots els catalans tenen el dret de conèixer-la i el dret d’usar-la.

3. La riquesa d’altres modalitats lingüístiques que es parlin a Catalunya són un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.

En aquest article 3 caldria remarcar als constitucionalistes espanyols que aquest article sempre se’l passen pel folre dels collons així que nosaltres, why not?, farem exactament el mateix.

Tot i això suposo que encara hi haurà catalans col·laboracionistes i llepaculs i espanyols de Catalunya que diran a viva veu:

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció!

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció!

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció… i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1715 Prohibició del catecisme en català

“Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano…”

De l’informe de José Patiño a la “Consulta del Consejo de Castillas sobre el Nuevo Gobierno que se debe establecer en Cataluña”, del 13 de juny de 1715.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1716 La llengua espanyola, senyal de dominació

“La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de la dominación o superioridad de los Príncipes o naciones, ya sea porqué la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear, afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma, o ya sea porqué la sujección obliga con la fuerza”.

De la “Instrucción secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, trasmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1716 “Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”

“…pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado…”

De la “Instrucción secreta” que el fiscal del Consejo de Castilla, don José Rodrigo Villalpando, trasmeté als corregidors del Principat de Catalunya el 29 de gener de 1716.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1717 Tancament de totes les universitats catalanes excepte a Cervera.

La tenaz resistencia de los Catalanes contra la debida sujección a mi legítimo dominio que desconoció su Perfídia, en que se inducieron muchos sujetos notables de las Universidades literarias de aquel País, provocó mi Justicia y obligó mi Providencia a mandar que se cerrasen las Universidades, que eran fomento de maldades cuando debían serlo de virtudes.

Felip V

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1755 Castigats a pa i aigua per parlar en la nostra llengua nacional

“Nos complacemos mucho en que (conforme al Capítulo Provincial) todos nuestros religiosos entre sí hablen en castellano y a todos mandamos hablen entre sí y con los demás, o en latín o en castellano, so pena de pan y agua por cada vez que tuviesen con los nuestros conversación tirada en catalán”.

Article 10 del Decreto de Visita del provincial dels Escolapis, pare Jorge Caputi, a Mataró.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1768 Prohibició del català a l’escola

“Finalmente mando, que la enseñanza de primeras letras, Latinidad y Retórica se hagan en lengua Castellana generalmente, dondequiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas, recomendándose también por el Mi Consejo a los Diocesanos, Universidades y superiores Regulares para su exacta observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nación para su mayor armonía y enlace recíproco.”

Article VII de la Real Cédula signada a Aranjuez per Carlos III d’Espanya el dia 23 de juny de 1768.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1768 Que els alumnes parlin en espanyol

“…Manda el Maestro de La Bisbal a todos sus discípulos que en adelante hablen y repitan los libros en lengua Castellana; previniendo que no mirará con indiferencia los defectos que en este asunto se cometieren, pues no son dignos de compasión, los que con todas sus potencias no cumplen la voluntad de nuestro Amabilísimo Monarca.”

Ordre del mestre de la Bisbal, Francisco Fina, en aplicació de la Real Cédula de Aranjuez del 23 de juny de 1768, de Carlos III d’Espanya, que prohibia el català a l’escola.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1769 Espanya ens comença a enviar colonitzadors

Amonestamos a todos los Predicadores (atendido el mandato de Nuestro Rey que Dios guarde) procuren que se extienda la lengua castellana, predicando en ella, a lo menos, los sermones Panegíricos.

Decret del Bisbe de Vic, Bartolomé de Sarmentero

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1771 Recordeu quan els colonos espanyolistes ens expliquen que el castellà SEMPRE s’ha parlat a Catalunya?

Son muy pocos los catalanes que la hayan aprendido en otro idioma (la doctrina cristiana), y el común del pueblo ni la sabe ni la entiende en castellano.

Sisternes i Feliu, fiscal de l’Audiència de Barcelona

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1772 Prohibició del català als llibres mercantils

“...que todos los Mercaderes y Comerciantes de por mayor y menor, Naturales y extranjeros, observen la Ley del Reino que se inserta y previene lleven sus Libros en idioma Castellano.”

De la Real Cédula de Carlos III d’Espanya, datada a Madrid el 24 de desembre de 1772.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1773 Prohibició d’imprimir llibres en català

“…mandamos se guarde a esa Universidad la privativa de imprimir los libros que se contienen en la relacion que a presentado y va inserta: entendiendose la impresion solamente en Castellano y Latín, pero no en Cathalan, y que nacie pueda benderlos en ese Principado sin origen de esa Universidad…”

Consejo de Castilla. Carta a la Universidad de Cervera.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1801 Es prohibeix teatre i espectacles en català

“En ningún Teatro de España se podran represenar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano.”

Instrucción Real.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1828 Partides de Batejos, matrimoni i defunció exclusivament en castellà

Siendo las partidas de Bautismo, de Matrimonio y de Defunción unos documentos fehacientes en todos los tribunales del Reino, se hace preciso que en lo sucesivo se extiendan en idioma castellano, que es el idioma del gobierno […]

Ordre del Bisbe de Girona Dionisio Castaño y Bermúdez

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1851 Governador civil de Barcelona afirma:

Se hace pasar a los niños en catalán, hablar con más frecuencia en este dialecto y muy poco en idioma castellano contra lo que está mandado (…).Usándolo en sus casas con frecuencia (el catalán) es evidente que no pueden olvidarlo sin necesidad de que los establecimientos de educación se consienta y se le obligue a usarlo (…) Este mal, que es necesario contener, lejos de disminuirse va tomando incremento en algunas partes.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1857 El castellà llengua seductora i mai imposada

La Gramática y Ortografía de la Academia Española serán texto obligatorio y único para estas materias en la enseñanza pública.

Article 88 de la «Ley Moyano» d’Instrucció Pública

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1860 Els noms del carrer, en castellà, si us plau

Donde se conserve todavía el uso de algunos dialectos, se reduzcan todos los nombres de las calles a la lengua castellana.

Posada Herrera, ministre espanyol de la governació, 1860

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1861 Maleïts professors que paren en la pèrfida llengua catalana als seus alumnes

Se ha generalizado entre los Maestros la costumbre de hablar en catalán a sus discípulos; estando prevenido por los reglamentos y disposiciones vigentes que no se enseñe ni se hable más que en castellano; debiéndose abolir un uso tan contrario a aquellas prevenciones como perjudicial a la instrucción.

Junta Provincial d’Instrucció Primària de Tarragona, 1861

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1867 Es torna a remarcar que cal prohibir teatre en català

“En vista de la comunicación pasada a este Ministerio por el censor interino de teatros del Reino con fecha 4 del corriente, en la que se hace notar el gran número de producciones dramáticas que se presentan a la censura escritas en los diferentes dialectos, y considerando que esta novedad ha de influir forzosamente a fomentar el espíritu autóctono de las mismas, destruyendo el medio más eficaz para quese generalice el uso de la lengua nacional, la reina (q.D.g.) ha tenido a bien disponer que en adelante no se admitirán a la censura obras dramáticas que estén exclusivamente escritas en cualquiera de los dialectos de las provincias de España”.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1901 Queremos obispos españoles

Confiar los intereses de la Iglesia en Cataluña y la dirección de las conciencias cristianas, como así mismo la propagación y conservación de la fe católica, a obispos y sacerdotes de otras provincias españolas.
José Martos O’Neale (governador de Barcelona i exgovernador de Lleida) i Julio Amado, 1901

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1902 Prohibició del català als mestres d’instrucció primària

“Los Maestros y Maestras de instrucción primaria que enseñasen á sus discípulos la doctrina cristiana ú otra cualquiera materia en un idioma ó dialecte que no sea la lengua castellana, serán castigados […] serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la ley.”

Real Decreto.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1902 El català es pot parlar… sempre que sigui dins de les parets de casa però a escola s’ha de parlar llengua NO imposada

En el seno de las familias, en el hogar doméstico pueden hablarse todos los idiomas o dialectos que se quiera; en la escuela del Estado, sostenida y vigilada por la acción del Estado, no se puede enseñar más que en castellano.

Romanones, Diario de sesiones del Congreso de los Diputados, núm. 55, pàg. 1403

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1906 Diari fraternal, Ejército y Armada

Hay que castellanizar a Cataluña… Hay que pensar en español, hablar en español y conducirse como español, y esto de grado o por fuerza. El soldado o marinero catalán deben ir a servir a otras regiones de España para frecuentar otro trato y adquirir otros hábitos y costumbres. De brusco, insubordinado, soez y grosero como es en general el catalán, se volverá amable, transigente con las ideas de los demás y educado. El dia 1º de febrero no debe haber un solo soldado en la región catalana siendo sustituidos por los de las demás provincías españolas, llevando allí la mayor guarnición posible y manteniendo el estado de guerra.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1907 No podia faltar l’opinió de l’intel·lectual i demòcrata espanyol. Dues perles:

Si el Estado no impusiera el castellano en toda España, los dialectos se impondrían al castellano.

Se me quejaba un alemán en Barcelona de que los comercios le contestaran en catalán: tenía razón de quejarse; el catalán será en Cataluña la lengua doméstica para hablar en casa, pero para hablar a un extranjero hay que hablarle en español, que es una lengua internacional.

Declaracions de Miguel de Unamuno al diari «El Mundo»

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1908 Els catalans vam crear el català exclusivament per molestar els nostres germans fraternals espanyols

Durante mi estancia en Barcelona, he podido comprobar allí dos grandes injusticias: la una es el odio de los catalanes al castellano, la otra la animosidad de los castellanos al catalán. (…) Pude comprobar entre los castellanos de Barcelona, es decir, entre los españoles no catalanes, la creencia arraigada de que el catalán se expresa siempre en su idioma sólo para molestarnos

Antonio Royo Villanova, «El problema catalán»

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1915 Els catalans seguim molestant els pobres espanyols parlant-nos en la pèrfida llengua catalana

Se quiere molestar, agraviar al idioma castellano. (…) Los que saben el castellano y redactan en catalán, no lo hacen por ignorar el castellano, y yo entiendo que eso es un hecho ofensivo para la nación.

Antonio Arroyo Villanova, diputat, 1915

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1916 El diari espanyol i catalanista ABC ja mostrava respecte i admiració per la nostra llengua

A esa labor contraproducente del nacionalismo, labor anticatalana más aún que antiespañola (…) dificultan el programa viable del regionalismo con reclamaciones absurdas, como la del uso oficial del idioma catalán.

Diari «ABC», 5 de juny de 1916

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1916 Els maleïts catalans ja imposen su idioma local en els ròtuls

He aquí un signo revelador del espíritu casi infantil que informa a la campaña catalanista. Este infantilismo local, provincial y aldeano, halla un ingenuo placer en poner un letrero catalán por encima del letrero castellano.

José M. Salaverría, Diari «ABC», 18 de juny de 1916

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1917 Lus catalanes mejor se queden calladus purqué mejor no hablen en catalán ni en castellanu con asento catalán

A todos los españoles suele indignarnos mucho el que los catalanes hablen catalán. Hay algo, sin embargo, que nos indigan más todavía, y es el que hablen castellano. Pasamos el acento gallego, pasamos la sintaxis vascongada, lo pasamos todo, pero este dejo especial de los catalanes lo tomamos casi como una ofensa. No concebimos que pueda decirse nada espiritual con acento catalán, nada amable ni nada galante. El catalán, por razón de su acento, está incapacitado para la mayoría de las cosas en cuanto sale de Cataluña.

Julio Camba, Diari «ABC», 24 de juliol de 1917

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1921, un altre Benito dels anys 20. Feixista però espanyol i no pas italià

Por muchas ilusiones que se hagan los catalanistas, no es posible que el Poder Central acceda a la oficialidad de la lengua catalana. Para entretenimiento de unos cuanto políticos separatistas y, por consiguiente, malos españoles, se puede escribir en las Bases de Manresa eso de la oficialidad de la lengua catalana, pero en serio y con probabilidades de realidad, no. Somos muchos, afortunadamente, los españoles que nos uniríamos como un solo hombre para impedir este atentado flagrante a la unidad nacional.

Benito Mariano Andrade, diputat de Burgos, 1921

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1922 Segueixen les mostres d’amor de l’Espanya pre Lorca y Machado

Los anticatalanistas no somos anticatalanes. Amamos España y amamos también por la misma razón a Cataluña. No queremos que el castellano sea arrojado de ninguna provincia española.

Royo Villanova, Diari «ABC», 18 de març de 1922

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1924 Antoni Gaudí, detingut per parlar en català a un honorable policia espanyol. L’arquitecte no va cremar contenidors perquiè encara no existien. Un home radical i perillós, que diria La Vanguardia española

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1927 Enterreu el català d’una puta vegada, hòstia!

Resucitar hoy el catalán, sacándolo de la esfera familiar y de la literatura local, para intentar hacer de él un idioma culto utilizándolo en las Universidades, en la ciencia y de un modo oficial, es un anacronismo

Juan Larch “Cataluña y la nacionalidad española”

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1931 Castellà, idioma del imperio a la república española

“El castellano es el idioma oficial de la República. Todo español tiene obligación de saberlo […] Salvo lo que se disponga en leyes especiales, a nadie se podrá exigir el conocimiento, ni el uso de ninguna lengua regional..”

Constitución de la II República Española.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1938 No es poden registrar noms de persona en català. Els catalans usaran els noms dels espanyols per amor, admiració i respecte

Debe señalarse también como origen de anomalías registrales la morbosa exacerbación en algunas provincias del sentimiento regionalista, que llevó a determinados Registros buen número de nombres, que no solamente están expresados en Idioma distinto al oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la Patria (…) La España de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su Idioma, ni la intromisión de nombres que pugnan con su nueva constitución política (…)

Orden Ministerial, signada pel Ministro de Justicia, 29 Cardenal Tarancón, Recuerdos de juventud, Grijalbo, Barcelona 1984,

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1940 El franquisme seguia amb la bonica tradició espanyola de prohibir llengua catalana (no van pas inventar res, ells)

“…todos los funcionarios […], que […] en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ipso facto destituidos, sin ulterior recurso.”

Circular del Gobernador Civil de Barcelona.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1968 Cine en español (com aquell que finança TV3)

«Hacer cine en catalán, nada de nada.»

Resposta de Carlos Robles Piquer. cunyat de Fraga i Director General de Información, a Miquel Porter Moix

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1971 Jordi Carbonell, burgès i català, és empresonat per parlar en català a un pobre policia obrer i espanyol que feia la seva feina

Jordi Carbonell, director de la Gran Enciclopèdia Catalana, és interrogat per la policia, sobre la tancada d‟intel·lectuals celebrada a Montserrat. En reivindicar el seu dret a parlar en català, és enviat als calabossos, i el dia 15, traslladat al Jutjat de Guàrdia. El jutge de guàrdia considera l‟actitud de Jordi Carbonell com un delicte contra «la seguridad del Estado», i ordena el seu trasllat a la Presó Model de Barcelona. El jutge considera que la seva obstinació en parlar en català és un delicte que mereix presó. Després de passar uns dies a una cel·la de càstig, és enviat a la sala de psiquiatria de la infermeria de la Presó Model. Temps més tard, el TOP, Tribunal de Orden Público, es va inhibir del cas de Jordi Carbonell 

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1978 La ley es la ley, que diria en Miquel Iceta

“El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho de usarla.”

Constitución española.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1981 L’amor espanyol envers el català

«Es ilegal difundir el catalán fuera de Cataluña.»

«El Alcázar», Madrid

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1981 Més mostres d’amor intel·lectual envers la llengua dels catalans

«Que pesats se están poniendelscatalans con la cuestió del sueidiome. Qu‟ls enseñan el català en las ikastolas o donde plasca, pero que no casquetenelspalets del personall. ¿Qué volenelscatalansobligé a tutel monde qu‟habita en Catalonia a parlar y escribarcatalá? ¡No fotis tú! ¡Faltaba res! Preservar el idiomecatalá está moltbé porqué es una lengua mo! saladetta, mol maca, tan guturallmentnaturalll. Pero exigir la ofisialidad del catalá en els centres de currar es pasarse, machos…» 

Carmen Rico-Godoy. «Diario 16» Madrid

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1981 Més amor i respecte de l’Espanya de Lorca y Machado

Que se lo guarden para ellos, que lo utilicen hasta el aburrimiento, pero que a la hora de establecer contactos con quienes no tienen estos conocimientos lingüísticos, que lo hagan en castellano, que como es bien sabido lo hablan más de 300 millones de personas. Y que su catalán lo dejen para andar por casa. Que bastante mal lo pasamos los “españoles” cuando nos vemos forzados a visitar Cataluña.»

Antonio Crevette. «YA», Madrid

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1984 La dictadura catalana

En Cataluña se quiere implantar la dictadura de la lengua

Ángel Sarmiento, «Sur/Oeste», Sevilla

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1984 Els catalans ens podem empassar tots els mitjans espanyols però valencians i balears NO poden veure tele en català

La TV3 se está captando en Valencia. El expansionismo lingüístico catalán se extiende también por televisión a las islas Baleares.»

El Alcázar

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

1986 Ja amb govern “socialista” que perpetra tortures i terrorisme d’estat

“En directa conexión con el carácter del castellano como lengua oficial del Estado español en su conjunto, está la obligación que tienen todos los españoles de conocerlo. […] Ello quiere decir que sólo del castellano se establece constitucionalmente un deber individualizado de conocimiento, y con él, la presunción de que todos los españoles lo conocen.”

Sentencia del Tribunal Constitucional.

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

2011 Els diputats catalanistes i d’esquerres del Psc en contra de l’oficialitat del català a Europa

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

2012 Ministre d’Educació espanyol afirma que cal espanyolitzar els nens catalans

Cal que el català no sigui imposat i sigui llengua de seducció i llavors podrem replicar als simpàtics i fraternals espanyolistes:

2021 Els catalans són uns xantatgistes

Estimats catalans, en fi, caldria ser més seductors amb tots els pobres espanyols, i els seus fills i nets, que es van veure obligats a venir a sobreviure a Catalunya i no volen canviar de llengua perquè consideren que els catalans no hem estat mai tan seductors com ho han estat ells al llarg dels segles i de la història.

Els catalans som molt miserables si volem imposar la llengua catalana als pobres castellanoparlants i, de fet, és absurd que seguim parlant-la perquè si els espanyols porten segles seduint-nos i enamorant-nos amb el castellà caldria deixar de banda parlar una llengua antipàtica com el català per abraçar per sempre més la simpàtica i jovial llengua dels castellans i espanyols.

Com molt bé deia el filòsof i gran pensador espanyol, Juan Carlos I:

Els ‘charnegos’ de Sergi Sol

Avui, 3 de novembre, he vist a Twitter la famosa entradeta del Joan Tarda`, D’interès…, en referència a un article del Sergi Sol en el pamflet de les clavegueres de l’estat espanyol, via PSOE, El Periódico del Grupo Iceta.

Normalment l’interès de Joan Tardà no em desperta a mi cap interès perquè no deixa de ser ensabonada d’articles de dirigents del seu partit i/o secta (que ningú s’ofengui, tots els partits polítics ho són). Tot i així, la contundència del títol “Suerte de los ‘charnegos’ m’ha picat curiositat per saber què hi deia.

Primer de tot m’ha estranyat que Sol fes servir el concepte Charnego ja que darrerament només és usat pels ultres espanyolistes, per assenyalar aquells independentistes castellanoparlants que ells consideren traïdors a la pàtria, i també per aquells artistes nascuts a l’àrea metropolitana de Barcelona que volen reivindicar una suposada autenticitat pel fet d’haver nascut en els barris en què van néixer.

Segons l’article de Sol en Gabriel Rufián era l’únic que defensava en solitari que el català no perdés el tren de la modernitat el passat divendres 29 d’octubre. Jo, la veritat, no vaig seguir el debat així que no sé si és cert que de tots els polítics catalans Rufián era l’únic o si n’hi va haver algun més. A l’article Sol parla de ‘Xauma’ Asens i es pregunta on era. Després ens parla del president José Montilla, entre d’altres, per recordar-nos que com a president va defensar el català amb vehemència cosa que CiU (MEEEEEEC, evidentment en un moment o altre havien de sortir) no ho va fer amb la Llei del Cinema.

Entenc que a Sol li interessi vendre com a gran catalanista Pepe Montilla ja que ells van fer tripartit amb la sucursal catalana del PSOE però també estaria bé recordar què ha fet el Psc perquè el català sigui oficial a Europa. En el sentit que no sé quina força tenen en el PSOE (va quedar molt clara quan van haver de pagar multa econòmica a la gestora PSOE fa 4 o 5 anys i van acceptar que els seus dirigents fossin expulsats de la cúpula del partit) però no he vist mai cap que pressionin la matriu socialista espanyola perquè portin a terme la protecció que l’article 3.3 de la constitució espanyola promou.

Cal recordar article?

Remata Sergi Sol que CiU, se suposa que es refereix a ells, “se burlaron de Montilla por no hablar el catalán de Pompeu Fabra”.

I aquí comença el festival sectari de partit. A mi m’agradaria saber, per exemple, quin estudi ha fet Sergi Sol per saber quants dels que se’n cardaven de l’accent de Montilla eren dirigents i/o votants de CiU. Està ben segur que membres i dirigents del seu partit no se’n reien? Està segur que no hi havia abstencionistes que també se’n fotien de l’accent lamentable de Montilla? Està segur que no hi havia fins i tot votants del Psc, IcV o altres partits que se’n cardaven de l’accent limitat i paupèrrim de Montilla?

Per què s’ha de considerar que és classista fotre’s les mans al cap al veure que un polític que feia més de 40 anys que vivia a Catalunya i tenia responsabilitats com alcalde de la seva ciutat no sabia expressar-se correctament en la llengua del país d’acollida?

Gràcies a Montilla la meva pregunta és si un president que parlés malament el castellà podria arribar mai a president d’Espanya o Andalusia. Però aquesta pregunta mai la responen els sectaris de partit i/o secta com Sergi Sol.

En comptes de dir i reafirmar que a Catalunya un polític que no ha nascut a casa nostra, que pertany a partit espanyol i espanyolista i que atropella la llengua quan parla ha aconseguit ser president i aplaudir-ho ell prefereix assenyalar que hi havia gent que se’n fotia. Com si a altres països no se n’haurien rigut si el president de la nació no sabés parlar amb uns mínims dignes i de correcció la llengua pròpia.

I repeteixo pregunta, allò important no és si hi havia gent que se’n reia de Montilla, només faltaria! sinó si un Montilla hauria pogut arribar a ser president a Andalusia, Espanya, França, Itàlia o Gran Bretanya. No cal esperar resposta perquè tots sabem que no. I ja no dic si un president amb accent català podria arribar mai a ser president d’Andalusia o Espanya. Així que si us plau, els estúpids acomplexats com Sergi Sol i Joan Tardà que nos ens vulguin fer passar a nosaltres com a dolents quan estem envoltats de fills de puta que fot segles que ens volen fer desaparèixer. Que no es pensin que perquè ells justifiquen els neonazis espanyols algun dia els obriran els braços o els seus fills els acceptaran com uns dels seus i podran eixamplar base.

Així que aquesta suposada grandesa (o no) de la societat catalana li és indiferent al sectari de Sergi Sol perquè la seva voluntat és fotre merda sobre de CiU quan intenta vendre que només els votants de CiU se’n reien de Montilla quan jo diria que fins i tot se’n reia gent que no era ni catalana. Deixo de banda la seva mediocritat, poca personalitat i manera d’expressar-se.

Segueixen l’article Sergi Sol afirmant que Gabriel Rufián va aprendre català gràcies a la immersió que tant cabreja a la dreta. Suposo que vol dir dreta espanyola però no entenc per què es deixa l’adjectiu. Després ens explica aquella història tants cops repetida que la immersió va néixer a barriades on el català brillava per la seva absència. Per cert, igual com ara, 40 anys més tard. L’èxit de la immersió.

I ja que ens parla de l’èxit de la immersió estaria bé que ens expliqués què passa amb alumnat de diferents ciutats del voltant de Barcelona que quan arriben a Mataró no saben dir ni mu en català i afirmen i mantenen que a les seves escoles gairebé ningú parlava català. I ja poden ser noies que vénen de Montcada o de Badalona. Així que sembla ser que la famosa immersió és una mentida que afirmen i reafirmen els polítics per poder fer creure que vivim en un quasi estat que ells controlen perfectament.

I només cal veure notícies o anar a qualsevol botiga per comprovar que hi ha milers i milers de nois nascuts a Catalunya que no només no saben parlar en català que si en fan intent no poden seguir conversa seguida més de 30 segons. Com si els fas parlar en anglès. Quants nois catalans tot i portar més de 13 anys fent anglès a etapa escolar no saben expressar-se en aquesta llengua? Exactament igual amb el català tot i la victòria que volen fer creure els nostres estimats polítics catalans.

Sergi Sol afegeix a l’article que el català perd pistonada entre els joves tot i l’esforç que fan ‘charnegos’ com Rufián i Montilla que segons ell transmeten exemplarment el català als seus fills. Trobo molt bé que remarqui la immensa minoria però estaria bé posar un % a aquests suposats ‘charnegos’ i preguntar-se quants, al cap de 3, 4 o 5 generacions han transmès exemplarment el català als seus fills.

Ho dic perquè cada cop sorprèn més veure nanos que tenen menys de 10 anys que són monolingües espanyols tot i haver nascut a Catalunya i ser la 4 o 5 generació que hi viu. I tot i anar a l’escola catalana. També seria interessant començar a remarcar quants infants catalans reben des de mitjans espanyols i/o des de casa seva una lliçó magistral de catalanofòbia que perpetuen i transmeten a l’escola. Pregunteu als vostres fills quants cops han sentit el clàssic crit ultra Arriba España a classe, pati o carrer i pregunteu quants cops han sentit a dir Visca Catalunya i veureu el panorama de futur que ens espera.

Acaba l’article Sergi Sol remarcant que una part d’Espanya (tots sabem que la immensa majoria) segueix sense acceptar la riquesa, quan no menystenir, que aporten el català i altres llengües.

Abans de cloure article deixo anar una sèrie de preguntes:

Per què els catalans hem d’acceptar, com si fos una batalla, que un polític com Rufián, o qui sigui, hagin de negociar amb el partit més progressista d’Espanya que protegeixi una llengua espanyola com el català si ells mateixos es fan dir constitucionalistes i la mateixa constitució manté i afirma que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”?

Avui mateix, per exemple, Gabriel Rufián ha dit que no es pot refiar del PSOE però que, quina alternativa hi ha?

I aquest és el gran secret que ens perpetua per sempre més viure ocupats i colonitzats per Espanya i els simpàtics espanyols. Saber que només hi ha dues Espanyes, l’Espanya catalanòfoba, feixista, violenta i ultra del PP i els seus derivats i l’Espanya del PSOE que quan toca i és necessari no difereix gaire dels seus germans d’extrema dreta (protecció monarquia corrupta, protecció torturadors i ministres franquistes, protecció de les clavegueres de l’estat, repressió i 155 contra Catalunya al costat del PP, manifestacions a Barcelona al costat de l’extrema dreta espanyolista…) però que juga amb el xantatge que són l’única alternativa a la primera.

És a dir, ERC i tots els partits polítics catalans (Junts sempre hi acabi donant suport tot i fer el paper actual de l’enfadós) que donen aire i suport al PSOE exclusivament perpetuen l’esclavatge, ocupació i colonització de l’estat espanyol que molt intel·ligentment només ofereix dues alternatives als catalans perquè sap que els catalans al rebutjar de totes totes l’Espanya del PP sempre acabarem donant suport a l’Espanya del PSOE com a mal menor. Com molt bé deia avui Rufián, quina és l’alternativa? D’aquí la creació de Vox al veure que la por als dòbermans del PP a Catalunya ja no feia efecte sinó riure.

I és en aquest punt on l’esquerra federalista i democràtica espanyola, si és que existeixen, demostren la seva cara més fosca, perversa, sinistra i miserable ja que al comprovar i constatar que els catalans hem de viure sota la por constant a ser governats, de tant en tant, per una Espanya que no amaga intencions de repressió i esclafament no tenen cap tipus d’empatia sinó tot el contrari. Utilitzen l’espantall i la violència dels seus germans de dretes per espantar-nos perquè els acabem donant el nostre suport total, incondicional i gratuït.

Encara avui un munt de catalans miserables cauen de 4 potes en la tàctica del PSOE (que molts considerem dissenyada per l’estat espanyol).

A causa d’aquesta perversió de l’esquerra espanyola, que usa el xantatge per guanyar-se el favor gratuït dels estúpids polítics catalans qua cauen de 4 grapes a la trampa espanyola d’esquerres el PSOE, saben que sempre ens tindran lligats de mans i peus.

I respecte el famós 5% de Netflix que donava peu a l’article de Sergi Sol estaria bé que no ens facin aplaudir allò que hauria de ser ja i existir de per se. I ja de pas els polítics catalans i també els polítics de partits espanyols establerts a Catalunya, de PP a comuns, estaria bé que donessin solucions a totes les queixes d’universitaris que cada dos per tres es queixen que matèries que s’haurien de donar en català es canvia de llengua perquè una persona, sense saber si és cert o no que no entén català, exigeix classe en castellà. És a dir, es remarca ben poc que gent que està fent una carrera i té capacitat per haver assolit un nivell universitari és tan profundament estúpid com no haver llegit a l’apuntar-se a la matèria que la llengua impartida era en llengua catalana. Es confirma que es pot ser universitari i profundament estúpid. Segurament un estúpid especialitzat en alguna matèria.

I també estaria bé que es comencés a reclamar a Catalunya els MATEIXOS drets que té el castellà a Espanya. No pot ser que els espanyols mantinguin que el català és una imposició quan l’única llengua imposada a Catalunya i Espanya és el castellà. Per tant és tan fàcil com explicar als espanyols i/o colonos de Catalunya que si ells volen uns drets pel castellà a tot Espanya els catalans no volem ni podem ser menys que ells i volem exactament els mateixos drets pel català a Catalunya,

El català és la llengua oficial de Catalunya. Tots els catalans tenen el dret de conèixer-la i el dret d’utilitzar-la.

I òbviament si a algú no li fot gràcia la mesura el camí de sortida és el mateix que el d’entrada,totalment gratuït.

I abans que Netflix hagi de fer un 5% de català estaria bé també que tots els mitjans catalans, que cada dos per tres tenen la imperiosa necessitat de convidar periodistes i col·laboradors espanyols (ja deixo de banda que unionistes i catalanòfobs), ofereixin un 100% de la seva emissió en català. No em puc creure que constantment es trobin especialistes castellanoparlants sobre qualsevol tema i no trobin mai algú que no ho sàpiga explicar en català. Dona la sensació que busquin expressament versions en castellà per fer creure que són plurals en un concepte lamentable i patètic de pluralitat.

I deixo de banda aquesta mania que tenen alguns periodistes i tertulians de parlar en format bilingüe a la ràdio i televisió catalanes i demostren el seu baix nivell de la llengua quan opten reiteradament a incorporar frases senceres en castellà. O com les zebres, ja no saps si són negres amb ratlles blanques o bé blanques amb ratlles negres. Hi ha periodistes i col·laboradors que no saps si parlen català i no paren de fotre frases constantment en castellà o si bé xerren en castellà i de tant en tant foten frases senceres en català.

I si per acabar article, que com sempre em queden massa llargs i ningú els acaba, a les notícies de mitjans catalans si van pel carrer per demanar l’opinió de la gent no cal que 2 de cada 3 parlin en castellà a no ser que ens vulguin mostrar que la immensa majoria de gent que viu a Catalunya no sap o no vol expressar-se en català.

Si fan un reportatge de com han passat els catalans el dia a la platja és tan fàcil com seleccionar aquells que saben parlar en català perquè sospito que si es troben un turista que els parla en anglès, francès o italià no apareixerà pas a les notícies. Exactament igual si apareix algú que s’expressa en castellà. Si gent que viu a Catalunya no sap o no vol expressar-se en català que vagi a buscar el micro o càmera de totes les teles espanyoles (la immensa majoria) si volen sortir a la tele.

Si és que els catalans a vegades no sé si semblem idiotes o bé, amb l’edat crec, és que ho som realment.