Un dels problemes principals de Twitter no és aquell de comprovar que és una xarxa plena d’insults i odi, tan diferent a la pacífica societat que hi ha fora de les xarxes socials, sinó comprovar anècdotes que per ser tan individuals difícilment apareixerien a la premsa.
Però, llavors, quan cada dia llegeixis dos o tres situacions en què catalanoparlants tenen petits conflictes lingüístics a botigues ubicades a Catalunya te n’adones que és un problema que no apareix mai en els mitjans de comunicació i molt menys en boca dels polítics catalans que se suposa que hi son per resoldre els problemes de la nostra societat.
Avui, per exemple, m’he assegut a la cadira i m’he disposat a llegir alguns tuits i PATAPAM, m’he trobat…
Primer de tot caldria dir allò que expliquen molts espanyolistes i catalanòfobs. Potser la situació és mentida i ho ha exagerat. És un troll. I és cert, sempre es pot posar en dubte i, per això, caldria que hi hagués denúncia o hi haguessin imatges per comprovar que no fos pas un invent de qui ho escriu. Se suposa que seria tan fàcil com que un periodista anés al bar i comprovés si és cert i, encara millor, contactar amb qui ho ha escrit perquè li donés més informació.
Tot i això com que jo llegeixo sovint a les xarxes socials situacions similars faré veure que no dubto del tuit, creuré que és veritat i seguiré amb allò que jo volia dir sobre aquests problemes que es donen tan sovint a Catalunya.
Entre d’altres coses sempre és interessant saber què diran altres usuaris així que en comento un dels que he llegit
Així que ja ho tenim. Un usuari de Twitter, tot i que li dona la raó a la persona que li han exigit que canviï de llengua (com si un català estigués obligat a ‘hablar en castellano’), no tarda a afegir que estem fent, tots, del català un idioma molt incòmode per la gent de fora. I afegeix “És un raonament que persones nouvingudes m’han donat diverses vegades”.
Així que estem en el mateix punt d’abans. Ens creiem o no ens creiem que aquest usuari ha parlat amb gent nouvinguda, que li ha expressat que el català és incòmode, perquè li han expressat diverses vegades? Exactament igual com abans ara caldria investigar si això és cert però exactament igual també em creuré el comentari i no posaré en dubte les seves paraules.
AMO EMPRESARIO
Com que el tuit d’avui parlava d’un bar on hi havia un cambrer que deia “Hable en castellano porqué no entiendo el catalán” la gran pregunta és saber si aquest senyor és l’amo del bar o un treballador. Ho comento perquè sempre hi ha qui es pensa que darrere d’una barra d’un bar hi ha un pobre treballador explotat i te’l presenten gairebé com si fos un pobre miner que acaba de sortir de la mina. Jo tinc molts bars en el meu barri on el cambrer és l’amo del bar i normalment hi treballa amb ell la família. De fet, quan són espanyols solen dir allò de “Yo soy empresario” una mica perquè fer el merdes i el mil homes va a l’ADN dels espanyols.
En aquest cas, per tant, si hi hagués una denúncia sobre un cambrer que ha obligat un client a ‘hablarle en castellano’ no podríem utilitzar aquell recurs tan demagògic que fan servir els clàssics votants espanyolistes de l’àrea metropolitana dels comuns.
– ‘Oh, maldición, un maldito burgués catalán humilla a un pobre trabajador español!’
En el món de merda d’aquestes simpàtiques criatures tots els castellanoparlants de Catalunya són pobres obreros de izquierdas explotados por los putos burgueses catalanes. Tant li fot a l’imbècil si l’amo espanyol del bar té un bon cotxe, una bona casa adossada a les afores del poble amb una piscina de plàstic pels nens i alhora la maleïda clienta és una jubilada catalana que cobra una pensió de merda i viu en el mateix pis on ha viscut tota sa puta vida. En el món dual d’aquests tarats catalanòfobs però NO nacionalistes internacionalistes, que se la matxaquen amb la puta bandera espanyola republicana, tot castellanoparlant sempre estarà explotat per un catalanoparlant de merda.
TREBALLADOR
Evidentment no sempre a tots els bars hi és l’amo i per això molts cops es contracten treballadors i a partir d’aquí entrem en aquell estimat món en què la culpa que el pobre treballador cobri ben poc és del client. És a dir, si un cambrer d’un bar cobra una merda, treballa 28 hores al dia i un client li parla en català és un insult perquè estàs atacant un pobre obrer, ‘catalufo burgués!
Així que per això sempre dic que si algun dia en una botiga o bar us exigeixen que els parleu en castellà el primer que heu de fer és demanar si qui ho reclama és l’amo (’empresario’, recordeu-ho!) o bé un treballador o asalariado. En cas que us respongui que Trabajador caldria fer una segona pregunta i seria, de bones maneres, preguntar què cobra per saber ubicar-lo econòmicament per sobre o per sota vostre.
Segons el relat dels tarats que us mencionava abans se suposa que si vosaltres cobreu menys segurament tindreu més màniga ampla per reubicar la situació i, potser, amb una mica de sort algun gran defensor de los trabajadores us acabaria donant la raó.
Una altra pregunta a fer seria què passaria si el client català és a l’atur i el treballador explotat en el bar, òbviament, té feina. Qui és l’explotat per la societat capitalista, unicorns? Qui tindria la raó?
ALTERNATIVES
Si vull sortir però del relat de classe al qual ens volen fer anar els colonos d’esquerres espanyolistes NO nacionalistes de Catalunya que s’empassen tots els cantants espanyols, compren llibres d’escriptors espanyols i només miren sèries de merda espanyoles però…IEEEEP, ells són molt oberts no com els tancats i provincians catalans llavors voldria anar a un altre punt…
Si tu treballes de cara al públic és obvi que ETS TU qui has de fer un esforç per vendre el TEU producte ja sigui una assegurança, un contracte, un diari o bé un producte de la teva botiga o bar. Així que ja sé que oficialment a Catalunya hi ha 3 llengües oficials però és lamentable que hi hagi qui contracta treballadors sense demanar-los PRÈVIAMENT uns nivells bàsics en les dues llengües més parlades.
Com que a Catalunya dona la sensació que l’única llengua que per a molts pot ser secundària, molesta i antipàtica és el català llavors és una llengua que no s’exigeix a algú que entra a treballar en un bar o botiga.
REALITAT
Però ara posem-nos a la pell del treballador. Algú de vosaltres (entenc que no parlo amb imbècils o analfabets) em podria dir si després de 2 o 3 tardes en un bar amb una llengua similar a la catalana, posem que parlo d’Itàlia o Portugal, no sabria dir Buon giorno, come stai? o bé, Obrigado, eu nao falo catalao? O bé si voleu, de manera macarrònica, quan es veiés que fa 4 dies que porteu en el país i a la feina no us creieu que seríeu rebuts amb un somriure de complicitat? Si això passés és obvi que rebríeu la comprensió i simpatia de gairebé tots els clients. Algú ho pot no negar?
Per tant segueixo en el punt que amb una mica d’estima, RESPECTE i amor pel país que us ha acollit i amb un somriure a la boca en dos o tres dies podríeu dir de millor o pitjor manera que encara no enteneu la llengua. El client us l’heu guanyat sí o sí.
Però això passa sempre a Catalunya?
NO
NO
NO
NO
NO
NO
Hem acceptat, de manera tan patètica i lamentable (Catalan way), que algú (ja pot ser l’amo del bar o un cambrer) que no només porta setmanes, mesos i, fins i tot, anys a Catalunya ens miri amb cara de mala llet, si és que ens mira, i ens entafori en tota la puta cara “Háblame en castellano porqué no entiendo el catalán.” I no els cal acompanyar-lo ni d’un Por favor ni d’un trist SI US PLAU.
I davant d’aquest atac, sí, ho lamento dir, és un atac molts imbècils de casa nostra encara tenen la barra de dir que el problema el tenim els catalans perquè hem fet del català una llengua incòmode. Com que no sóc imbècil i em costa molt d’entendre el concepte ‘incòmode’, em pregunto:-
– No voldrà dir aquest senyor que potser el pobre cambrer era tan estúpid que quan va emigrar a Catalunya no sabia que aquí es parlava català?
Perquè si fos això i que no dubto que això passi molt sovint en gent que prové sobretot de països on es parla castellà llavors el problema no és pas del client català sinó de l’idiota que se’n va a viure a un país i no perd ni cinc minuts abans de fotre el camp de mirar com és el país on ha decidit emigrar ell i sa família. Llavors podrà decidir si se’n va a millorar la seva vida en un lloc on es parla una llengua que li serà incòmode perquè no la sap parlar no entendre.
I si algú considera que una llengua és incòmode segurament és tan profundament imbècil que en comptes d’emigrar caldria que cavés un forat sota de casa seva i s’hi enterrés de per vida. Així no descobriria, oh trist imbècil, que en el món es parlen milers de llengües i no a tot arreu es parla la seva, tros de merda seca, i que si algú cal que foti un puto esforç, és ell, retardat i no tota la gent que es trobi allà on hagi decidit exportar la seva mediocritat i analfabetisme.
I aquí, per cert, ho podríem enllaçar a tot ple d’universitaris que es veu que poden ser brillants estudiants que seran futurs enginyers, metges o arquitectes però que són tan estúpids i ignorants com no haver investigat i descobert que a Barcelona es parla català i que hi ha un munt d’assignatures que es donen en una puta llengua que es diu català i no pas castellà.
– Es que yo he venido a Barcelona a aprender castellano.
– I a qui què m’expliques, tros de burro!, li respondria jo. Ets tan imbècil tot i estar a punt de tenir una carrera universitària que no t’has preocupat de saber com és el país on has decidit anar a passar uns mesos?
Per tant, si us plau, que ningú em vingui més amb la puta cantarella que ‘Ohhhh, pobre cambrer que no entén el català’ quan hi ha botiguers que només de sentir a dir ‘Hola’ amb una O oberta ja salten a la defensiva i ràpidament afegeixen ¡Castellano!. Botiguers i cambrers que si són a Barcelona els és indiferent si els parlen en francès, italià, anglès o qualsevol altra llengua. Botiguers i cambrers de Barcelona que no entenen el català però, ohhhh misteri, amb la de llengües que es parlen a la capital de Catalunya, a les zones turístiques, ràpidament saben distingir el català de totes les altres per saber que aquella, precisament aquella no l’entenen i cal remarcar-ho als seus parlants. A part d’afegir, de millor o pitjor manera, que li parlin a ell en castellà.
No serà, potser, que quan veuen un català els molesta que els parli en una llengua que no controlen ni dominen (o sí) i de manera barroera i mala educada li exigeixen que parli en castellà perquè saben que és una llengua que s’ha imposat a tots els catalans gràcies, entre d’altres coses, a una dictadura?
Perquè, estimats amics, si algú ve a treballar a Catalunya em sembla que no li costaria gaire que algú altre li expliqués que Catalunya és i ha estat un territori amb una història i cultura pròpia que no és la castellana i que per a molts catalans el castellà no deixa de ser una llengua que ha estat imposada als nostres pares i avis (això molesta, eh, espanyolam de merda del Psc i comuns? Com cou la vostra història). I per això, se’ls pot deixar ben clar que en el tema de la llengua amb els catalans s’ha d’anar amb peus de plom i fer servir allò tan bonic i entranyable que s’explica sovint a les escoles. EMPATIA
e
m
p
a
t
i
a
Si quan arribes a un país li expliques al pobre treballador, o simpàtic empresari, que hi ha dues llengües i que els que parlen català tenen diverses singularitats i que entre elles és voler viure en la seva llengua i no rebre un moc o un comentari colonial d’exigència de parlar en castellà (és allò que feien els franquistes, ENCARA NO HO ENTENEU?) quan és atès en una botiga llavors no tindríem tants problemes com els que tenim avui dia a un munt de botigues, museus, bars i restaurants.
I deixo per un altre dia les simpàtiques trucades de pobres treballadors a casa nostra o al mòbil en què se’ns exigeix que els parlem en castellà perquè ells ens volen vendre el seu producte. Lamentablement encara hi ha milions de catalans tan acomplexats que canvien de llengua perquè és pensen que és el client qui s’ha d’adaptar al venedor i no pas el venedor adaptar-se al client. El món del comerç al revés. Això hem creat els catalans. I no només això que si no baixem del burro i seguim parlant en català encara hem de veure com algú a qui no li hem donat el telèfon i que ens truca quan ell creu convenient ens penja no sense abans dir-nos HIJOS DE PUTA.
I res, que si ho expliques en el fantàstic món de les xarxes socials mai no apareix aquella Espanya fraternal, entranyable i respectuosa que estima tant els catalans de la qual ens parlen polítics federalistes que no vota gairebé ningú a Catalunya sinó que et trobes un munt de troglodites, bèsties, analfabets i violents que aplaudeixen com estúpids ignorants que són JÓDETE, LAZI.
I els pobres estúpids no se n’adonen que si Catalunya encara avui és dins d’Espanya no és pas pel respecte ni estima que s’han guanyat sinó perquè ells tenen un exèrcit (artículo 8 de la constitución), uns jutges franquistes, mitjans de comunicació que imposen el seu relat colonial espanyolista i polítics espanyols catalanòfobs i catalans, que pels seus interessos particulars i per por, acaten tot allò que ells diuen. Ah, sí, i perquè fa uns 50 anys van doblar població catalana per poder dir avui que la mitad de catalanes se sienten españoles y el castellano es la lengua de la mayoría de catalanes.
D’això en dirien, a Catalunya i a la república popular xinesa, ocupació i colonització. Però d’això ja en parlarem en un altre article.
Léo Taxil 