Els catalanòfobs de Catalunya

Gràcies a la llengua catalana a Catalunya podem esbrinar fàcilment qui pot ser convidat a casa nostra i a qui li hauríem de barrar el pas com si fos un gos sarnós i amb ràbia. Aquesta mesura serveix tant per gent nascuda a Catalunya com per per gent que hi acaba d’arribar.

Entre els primers serien tots aquests feixistes espanyols monolingües que comencen a tremolar d’odi quan senten parlar català. Evidentment els amics els esculls però, a vegades, a la feina, reunions de veïns o trobades de pares de l’escola dels fills o del club d’esport acabes coneixent algú amb qui has de compartir una estona de la teva vida i potser te n’adones, desgraciadament, que no només és un imbècil integral sinó que és un fill de la gran puta catalanòfob que odia allò que tu i la teva família representeu. En el 2017 recordo parlar amb una coneguda (basca) que em va dir, sorpresa, com en el grup de whatsapp escolar del seu fill hi havia pares que no s’amagaven d’aplaudir la violència policial contra els catalans. Això passava a Catalunya i jo al·lucinava que en un grup de whatsapp escolar, on podien haver 30 famílies de diferents ideologies algú no només mostrés allò que pensava políticament sinó que anava més enllà i aplaudia una violència que fou condemnada no només pels catalans sinó també per espanyols de tarannà democràtic (ho sé, una immensa minoria). Evidentment, pel que vaig entendre cap pare ofès amb els atacs i violència va respondre i per això diria jo que els colonos espanyols que van emigrar a Catalunya actuen molt diferent que els colons espanyols que van emigrar a Euskadi. Per tant la nostra actitud submisa i covarda comporta que el feixisme espanyol actuï a Catalunya en la seva màxima expansió.

De fet encara recordo quan els feixistes de Ciudadanos es manifestaven pels carrers de Catalunya que un munt d’imbècils afirmaven que se’ls havia de regalar el carrer i gràcies a això ells van imposar el seu relat. Recordo que quan ho van intentar a Euskadi i Navarra van rebre més d’una hòstia i allà van comprovar que a bascos i navarresos no els podien prendre el pèl com a nosaltres.

Fa temps que afirmo que el concepte COLONO o bé COLONO DE MERDA no l’havia utilitzat mai abans del 2017 però gràcies al Procés me n’he adonat que a Catalunya hi viu un grupuscle força nombrós d’espanyols o fills d’espanyols (tot i haver nascut a Catalunya) que no només creuen que els catalans no tenim dret a decidir el nostre futur sinó que consideren que, si cal, ells poden perpetrar tota la violència contra nosaltres. És espectacular i aberrant, alhora!

Aquesta colla de desgraciats feixistes són aquells que cada cop que un català es queixa que a la universitat li han canviat la llengua perquè una veu, d’entre desenes de veus, s’ha alçat per exigir canvi al castellà ho defensen com si fos allò més raonable. Consideren que tot catalanoparlant està obligat no només a entendre el castellà sinó a acatar que el català només pot ser llengua secundària a Catalunya. És a dir, el català a Catalunya es pot parlar (gràcies!) sempre i quan no hi hagi algú que reclami que prefereix que li facin classe o explicació en castellà. I aquí, curiosament, mai no perdem el temps a intentar esbrinar si és cert o no que no entén el català. Ho donem per fet i ens ho creiem. És a dir, podria ser que algú que té ganes que el català sigui una llengua minoritària o que li molesta el català, alça la mà i exigeix que li parlin en castellà llavors automàticament tot es fa en castellà. Si sap que la jugada va a favor seu qui diu que no pot ser una estratègia dissenyada pels més mal educats? És a dir, és secundari, sembla ser, si aquest personatge entén el català i només té ganes d’imposar la seva llengua colonial, cosa que porta fent l’espanyolisme des de fa més de 3 segles a Catalunya.

Per tant tot el feixisme espanyol de dretes i extrema dreta (mig país espanyol, mínim) aplaudeix sense dissimular que el català sigui una llengua secundària en la seva pròpia terra. Però això no és tot, desgraciadament. Si algú busca alguna complicitat en l’esquerra espanyola (encara no entenc, per cert, per què l’esquerra espanyola hauria de ser més còmplice amb els catalanoparlants però es veu que hi ha catalans que encara s’ho creuen) se n’adona que tampoc no existeix ni se l’espera.

Només cal veure els arguments que mostra l’esquerra espanyolista quan algú denuncia que a un establiment l’han obligat, de mala manera, a parlar en castellà. No tarden ni 5 segons a tractar de maleït burgès al client emprenyat i els és indiferent si el client era un xaval de 18 anys o una àvia de 85 que sempre mantindran que darrere d’un catalanoparlant hi ha un maleït burgès que cal aturar en sec. Evidentment ells treuen el punt sindicalista i reivindiquen que el pobre treballador no té cap dret a parlar ni entendre el català i alguns fins i tot afegeixen animalades tipus Com podeu ser tan perversos d’exigir que entengui el català algú que cobra 800 €?

Hi ha tanta perversitat i misèria en aquestes preguntes que l’esquerra espanyolista demostra ser de tarannà més sinistre i fill de puta que els seus germans colonials de dretes.

Per què?

Primer de tot perquè sempre ens volen vendre que darrere la barra del bar, cafeteria o restaurant hi ha una pobra treballadora quan podria ser tranquil·lament el propietari del local. Llavors allò tan espanyol que alguns diuen Yo soy empresario porqué tengo un bar s’anul·la perquè tot i ser un petit empresari ells consideren que és un pobre treballador maltractat pel client. Els és indiferent la forma com el treballador o amo del bar, restaurant, o l’establiment que sigui, es dirigeix al client. Perquè aquí radica la GRAN diferència. Molt poques vegades he llegit, quan hi ha denúncies, que algú parli del cas d’un treballador que digui Disculpe, hace pocos días que estoy trabajando en este restaurante y aún no entiendo el catalán. Gairebé totes les denúncies són imposicions de manera brusca i violenta, ¡En castellano!; No entiendo catalán y estamos en España; No entiendo su dialecto; Esto es España; No tengo porqué entender catalán.

Per tant la immensa majoria de denúncies són pel tracte, la forma i com s’exigeix el canvi de llengua i això, miserablement, no desperta cap solidaritat de l’esquerra espanyola perquè ells consideren que un catalanoparlant pot ser agredit verbalment per algú que seria interessant saber quant de temps porta treballant de cara al públic ja que així tornaríem a l’arrel principal del problema. La immensa majoria de treballadors que tenen una actitud violenta quan senten parlar català no porten pas treballant 2 dies a Catalunya sinó mesos i anys. Per tant és obvi que no hi ha ni hi ha hagut cap tipus de voluntat d’entendre i parlar la llengua del país d’acollida.

¿Algú em pot dir que un transportista, encara que sigui sud-americà, no ha pogut aprendre en una trista tarda que Uno és Ú; Dos és…Dos!; Tres és…Tres! (collons, que difícil); Cuatro és Quatre; Cinco és Cinc (que complicats els putos catalans); Seis és Sis; Siete és Set; Ocho és Vuit (aquí, aquí és on el camí es complica); Nueve és Nou i Cero és Zero? Així que quan algú es troba un transportista que fa creure que no sap els 10 nombres en català i és capaç de dir que no entrega el paquet si no li parlen en la seva llengua aquesta actitud miserable desperta tota la simpatia del clàssic sindicalista espanyol de merda que es creu molt d’esquerres però que demostra tenir la mateixa (o més) catalanofòbia que el seu pare de Vox o Ciudadanos. Així que segons aquesta escòria colonial algú pot ser transportista, tot i fotre anys que viu i treballa a Catalunya, i no només no cal que aprengui allò que sap qualsevol infant de P4 escolaritzat a Catalunya sinó que fins i tot té el dret d’insultar el client o no fer entrega del paquet a entregar.

Segons aquests sindicalistes de merda espanyols que sempre diuen ser feministes, anti racistes, universalistes i NO nacionalistes si un aturat català va a un bar i diu Un cafè en llet, si us plau! consideren que qui hi ha darrere la barra tot i fotre més de 6 mesos que porta treballant en aquell bar i tot i haver sentit 25 cops al dia Un cafè en llet, si us plau! té tot el dret a dir 25 cops, ¡EN CASTELLANO!; o bé 25 cops ESTAMOS EN ESPAÑA, HABLE EN ESPAÑOL.

Aquests fills de la gran puta catalanòfobs sempre ens volen fer creure que els catalans que denuncien l’exigència a parlar en castellà són els primers clients que han perpetrat un Un cafè en llet, si us plau! i mai no es plantegen que segurament el concepte Un cafè en llet, si us plau! aquests putos treballadors mal educats, analfabets i amb tarannà catalanòfob (per la raó que sigui) el deuen haver sentit a dir cada dia un munt de cops i el problema, per tant, no és que no entenguin Un cafè en llet, si us plau! sinó que els molesta de mala manera que els parlin en català. De la mateixa manera que hi ha qui amb un simple Hola (amb O oberta) o bé un Bon dia ja salten, com molles, i repliquen NO ENTIENDO CATALÁN.

• Hola, bon dia…
• ¡No entiendo catalán!
• … ah, llàstima, tenia un bitllet de 20 € i el volia regalar…
• Ah, pues mire que bien, ahora sí que entendí todo.
• No, fill de la gran puta. Si treballes de cara al públic a Catalunya i et molesta que et parlin en català encara no entenc com no t’han fotut fora de la feina o un client una mica més violent que jo amb la cullereta del cafè no t’ha tret els ulls i te’ls ha entaforat en el forat dels donuts que tens aquí a la barra.
• …ummm, miri, senior, ara crec que ja l’entenc i finsitot cumenço a parlà català.
• Així m’agrada i que no es torni a repetir!

Per què hi ha tanta catalanofòbia fins i tot en gent que no és espanyola? És obvi! Espanya porta més de 3 segles imposant la seva llengua imperial contra el català. No fa ni 20 anys encara es podia sentir a dir, sovint, que el catalán es un dialecto (avui fins i tot els més imbècils saben que és mentida). Ara pocs ho diuen però se segueix mantenint que el català és una llengua secundària que, com a molt, s’ha d’aprendre de manera voluntària i, per tant, no pot tenir els mateixos drets que el castellà. És a dir, afirmen sense vergonya els colonos de merda que un catalanoparlant té de naixement menys drets que un castellanoparlant. Si ho voleu veure amb més contundència. La meva filla a Catalunya té menys drets que qualsevol castellanoparlant.

Així que qualsevol catalanoparlant s’ha d’adaptar a la idiosincràsia d’aquell castellanoparlant que tingui al davant. Si el castellanoparlant és educat i, fins i tot, parla català tot és perfecte. Si el castellanoparlant vol fer creure que no necessita parlar o entendre català i ho expressa de manera desagradable sempre tindrà el suport total de l’esquerra espanyolista i sindicalistes verticals.

¿Algú s’imagina que una dona entrés en un bar i el cambrer fos un masclista de merda, la tractés com un drap brut i quan la dona en fes queixa a les xarxes socials es trobés imbècils (d’esquerres!) que li diguessin que el pobre treballador cobra 700 € al mes i que no té perquè entendre la seva forma de ser?

¿Algú s’imagina que un negre o un àrab entressin en un bar i el cambrer fos un racista de merda, els tractés com un drap brut i quan ells fessin queixa a les xarxes socials es trobessin imbècils (d’esquerres!) que els diguessin que el pobre treballador cobra 700 € al mes i que no té perquè respectar el seu color de pell o la seva religió?

¿Algú s’imagina que un homosexual entrés en un bar i el cambrer fos un homòfob de merda, el tractés com un drap brut i quan el gai formulés queixa a les xarxes socials es trobés imbècils (d’esquerres!) que li diguessin que el pobre treballador cobra 700 € al mes i que amb un sou tan baix no és necessari que sigui respectuós amb ell, oh, burgès de merda?

Doncs quan la víctima és un catalanoparlant encara avui a Catalunya hi ha un munt de colonos de merda (quina cosa més curiosa, per cert, que la immensa majoria que defensen el mal educat parlen la mateixa llengua colonial; la mateixa llengua que parlen els dirigents de Vox; la mateixa llengua que parla el franquisme; la mateixa llengua que parla la monarquia espanyola; la mateixa llengua que parlen els policies A POR ELLOS; la mateixa llengua que parlen els jutges prevaricadors; la mateixa llengua que parlen els periodistes txètniks espanyols; la mateixa llengua que volia imposar Wert als infants catalans i la mateixa llengua que parla Ada Colau quan es vol expressar a les xarxes socials…) que defensen que un treballador pugui tractar de manera rotunda i mal educada a un client per l’únic fet que pressuposen que un català és burgès i ric i un treballador és pobre. Com he dit abans els és indiferent si la senyora catalanoparlant cobra una pensió de merda i el botiguer castellanoparlant i mal educat és l’amo del local.

El problema que hem tingut i encara tenim els catalans és que per evitar el conflicte portem segles canviant la llengua i parlant en castellà i gràcies a això, entre d’altres coses, hem col·laborat i ajudat a que els colonos espanyols puguin fotre el peu sobre nostre. Som un país tan acomplexat i patètic que acceptem que polítics feixistes espanyols i nascuts a Catalunya puguin dir-nos a la cara, sense cap tipus de vergonya, que el franquisme no va prohibir el català. És una pena que no hi hagi ningú que amb una mica de dignitat i, sí, amb violència defensiva, no li entafori un diccionari català per la boca, un altre pel cony i un altre pel cul. Aquest país no s’alça contra una puta política feixista de Ciudadanos nascuda a Catalunya que vomita aquesta animalada catalanòfoba quan tots els catalans nascuts abans del 1975 foren obligats a tenir el nom propi en la llengua colonial castellana. Encara avui els catalans que no han canviat el seu nom apareixen en els documents oficials amb el seu nom en castellà tot i que mai ningú de la seva família els digui el nom en castellà. I d’això viu i sobreviu l’espanyolisme colonial, de ser violent i poc respectuós amb Catalunya i els catalans i com que saben que la nostra resposta sempre és poruga o absent ells segueixen perpetrant aquests atacs sistemàtics contra tots nosaltres.

Algú em podria explicar a quin curs escolar català s’explica a Catalunya que TOTS els catalanoparlants vam ser obligats a tenir el nostre nom en la versió castellana durant dècades? Potser hauríem de començar a explicar a l’escola la nostra història perquè potser no salvarem un munt de fills de la gran puta espanyolistes que van importar la seva violència intrínseca a Catalunya però potser algun del seus fills, a escola, descobreixen una realitat que a casa seva no els mostraran mai. I ho dic precisament perquè cada cop més a les escoles catalanes hem de suportar mini feixistes de merda de 8, 10 i 14 anys que no paren de repetir els vòmits colonials dels seus pares ARRIBA ESPAÑA, Yo NO hablo catalán.

Segurament molts d’ells creixeran i seguiran sent un càncer com els seus pares però potser algun d’ells, amb una mica de sort, té un parell de neurones, veu una altra realitat i amb el temps deixa de ser una bèstia ignorant merdosa i es converteix en una persona decent. És a dir, ja no dic que hagi d’estimar el poble que acollí els seus pares i avis ultres espanyolistes però potser, per vergonya i coneixement, acaba respectant aquest poble i els seus habitants naturals, els aborígens catalans.