La Terol catalana existeix

Aquesta tarda he explicat a Twitter una petita idea que m’ha vingut al cap aquest matí:

Aquest matí passejant pels carrers de Mataró he tingut una idea (brillant, com sempre, feia sol) i mentre caminava anava rient pensant que quina llàstima que sigui impossible de portar a terme.
Repoblar amb centenars de milers de catalans província menys densa d'Espanya#petitfil

— Léo Taxil. Bon minyó català (@leotaxil) October 6, 2019

Pensava què passaria si els catalans anessin a viure en massa a un lloc concret d’Espanya. Òbviament l’elecció hauria de ser una zona amb poca població així que he anat a la Viquipèdia i he confirmat que les dues zones o províncies menys poblades són Ceuta i Melilla. He considerat que les dues ciutats marroquines ens agafen massa lluny així que he buscat alguna cosa més a prop.

Apareix Soria, com a candidata, però és a uns quants quilòmetres de distància per migrar 89.000 catalans així que la següent aposta la he vista molt més plausible. Teruel. 135.000 habitants. Considerant que la tenim a tocar de Catalunya ha estat la província afortunada perquè milers de catalans vagin a ocupar-la.

La proposta seria que 135.000 catalans, si són més millor i més ràpid, anessin a viure a la província de Terol/Teruel. Com que doblaríem població, una mica com va passar a Catalunya fa 70 anys, hi hauria alguns canvis.

Alguns d’ells serien la creació de partits sucursalistes catalans a Teruel, així com a Catalunya hi ha sucursals de partits espanyols, d’ultra dreta com PP o d’esquerres com els de Podemos. El Psc evidentment és una sucursal a Catalunya d’un partit espanyol, PSOE, el problema és que lògicament no el puc ubicar a l’esquerra. Que algú es faci dir Esquerra, quan la realitat és ben diferent, no hauria de permetre acceptar relats falsos d’aquells que diuen mentides. Corea del Nord es fa dir República Democràtica i quan algú pensa en una democràcia, a nivell mundial, dubto bastant que ningú pensi en Corea del Nord.

Passa exactament el mateix amb el Partido Socialista Obrero Español o el Partit Socialista de Catalunya. Socialistes? Obrers? Ells se’n fan dir però, com els de Corea del Nord, que ells es facin dir Democràtics no vol dir que la resta els en considerin. Recordeu que els del PSOE són Republicans però després ens expliquen que el rei Felipe VI és gairebé republicà, aquest és el seu republicanisme. Per què hauries de tenir una república si ja tens un rei designat per un dictador franquista i imposat en una constitució on no hi havia cap altra alternativa excepte de votar amb pors i temors a que hi hagués un nou conflicte civil?

Els dirigents del PSOE també deien que trencarien acords de l’Espanya franquista amb el Vaticà però després quan governaven mai no tocaven res. Porten més d’un any i 40 de suposada democràcia per retirar les restes d’un dictador sanguinari però sempre troben algun impediment per fer marxa enrere (No, ara no, no sigui que passi un gosset pel Valle de los caídos i se’l mengi, s’ha de fer bé!). Jo aposto que socialista socialista no ho és gaire aquell que ha permès i dirigit el terrorisme d’estat i les tortures a casernes de la policia espanyola. I si algú permet que les forces de la policia del seu país assassinin, ja sigui a dolents o bons, demostren que si hi ha algú pitjor que un terrorista és un terrorista d’estat ja que un estat sempre ha de donar protecció i en el moment que fa les mateixes coses que els terroristes potser aquell estat ja no és un estat democràtic sinó una altra cosa que s’acosta o toca de ple allò que fan en una dictadura.

Però bé, entenc que hi haurà un munt de gent que veurà Pepe Bono, José Barrionuevo, Felipe González i Corcuera i dirà: Colloooooooooooons, no siguis tan primmirat. SÓN SOCIALISTES! Tots els socialistes del món mundial tenen fotos de Corcuera penjades darrere la porta.

 

Per tant, seguim amb el disseny, ja hem arribat 135.000 catalans a Teruel, perdó, ara ja sí, Terol, i com que creiem que Terol és terra derrotada i és el nostre dret de conquesta comencem a exigir que volem que els nostres infants puguin aprendre català a l’escola. Acceptem en principi que la llengua vehicular sigui el castellà però cada dos per tres iniciem campanyes perquè hi hagi un 50% català/castellà a les escoles de Terol. Evidentment necessitarem el suport dels partits catalans i mitjans de comunicació de Catalunya que incentivaran aquest debat i començaran a parlar de discriminacions i que els nens catalans no poden rebre l’educació en la seva llengua materna perquè els hi imposen el castellà i l’aragonès (ai, calla, cony, que a Aragó, Castella sí que li va sortir bé el pla d’imposar el castellà). Serà un recurs que quan calgui es podrà activar. Hauríem de tenir, per exemple, un conseller d’Educació, Joan Ignaci Vert, que expliqués que caldria catalanitzar els nens turolenses.

També seria necessari que els partits catalans de Terol tinguessin diversos angles. polítics. Algun d’ells podria jugar amb l’ambigüitat de respectar la població de Teruel però sempre al final acabaria donant suport al partit Ciutadans català que actuaria d’una manera més violenta i bel·ligerant contra societat de Terol. Els seus polítics haurien de convidar a la violència contra societat d’acollida “turolense” i si cal, cagar-se en los puñeteros _____ (qualsevol tradició nostrada de Teruel). També podrien renegar de les activitats culturals que fa segles que es porten a terme a Teruel i en menys de 10 anys ja es podria dir que totes les tradicions i fets culturals catalans són també de Terol. Si algú considera que la sardana o els castellers no són de Terol caldrà recordar-li que a la vida no es pot ser tancat ni exclusiu i que s’ha de ser cosmopolita i amb ment oberta. Una altra funció del partit ultra catalanista, Ciutadans, evidentment seria que assenyalessin i insultessin polítics originaris de Terol i, si cal, amenaçar-los amb la presó.

Quan algú comenci a queixar-se de l’actitud dels nouvinguts serà tan fàcil com dir que la societat està fracturada en dos blocs i no es pot dir que tot Terol vulgui ser aragonesa o espanyola ja que la meitat de “turolenses” diuen que volen ser catalans i annexionar-se a Catalunya.

I cap aquí caldria anar treballant. Seria interessant que a mesura que passin els anys crear el relat que la meitat de la societat de Terol vol entrar a formar part de Catalunya. I quan algú de Terol amb 8 cognoms aragonesos ens refregui alguna cosa de immigrants o catalufos els recordem que nosaltres som tan “turolenses” com ells. I cada dos per tres haurem de fer frases, amb posat dramàtic i sofert:

• Jo sóc tan turolense com tu
• Jo sóc català i de Terol
• Terol és Catalunya
• Moriràs sent català

Vull pensar també que l’esquerra federalista de Terol acceptaria la nostra realitat i com molt bé diu Ada Colau a Catalunya, cal evitar la confrontació entre dos blocs i buscar punts en comú i de consens. Evidentment és la millor manera de resoldre els conflictes i els líders comuns són els mestres de la mediació.

Que hi ha un conflicte entre feministes i masclistes doncs evidentment cal fugir dels blocs i buscar punts de diàleg i consensos comuns.

Que hi ha un conflicte entre racistes del KKK i uns negres que no accepten que no poden entrar a bars, cinemes o seure darrere del bus doncs evidentment cal fugir  dels blocs i buscar punts de diàleg i consensos comuns.

Que hi ha un conflicte entre un borratxo violent i la seva dona que té l’ull de vellut i està estirada a terra perquè el seu fraternal i federal marit l’ha fotut enlaire d’un cop de puny doncs evidentment cal fugir dels blocs i buscar punts de diàleg i consensos comuns.

Per tant, estimats amics i amigues de Sesame Street, recordeu que sempre que hi hagi un conflicte mai proveu de mullar-vos per comprovar si hi ha un bàndol amb més força, poder o carcellers i un altre bàndol sense força o amb les mans lligades o amb presos polítics perquè la millor manera de no mullar-se i no molestar el bàndol amb més força, violent i amb poder és fer veure que estàs molt enfadat per la seva violència però acabar acceptant el seu relat quan et posiciones en un punt que més que equidistància demostres complicitat, misèria i cinisme.

Una altra cosa a tenir en compte és que és “turolense” tothom que viu i treballa a Terol i, lògicament, és indiferent la idea que vulgui perpetrar amb el Terol. Per tant quan la premsa de Terol faci enquestes sempre parlarà de El 50% de “turolenses” volen annexionar-se a Catalunya, per posar un exemple. Si ho vol i desitja la meitat de la població s’ha de respectar. Per tant la meitat de la població demanarà que vol que Terol entri a formar part de Catalunya. I amb una mica de paciència caldrà esperar que incrementi el número i si es veu que va la baixa per maleïts dissidents, que s’acaben adaptant a la societat d’acollida, seran substituïts per nous catalans que hi aniran en un etern bucle infinit de conquesta i ocupació.

Espero que ningú s’emprenyi per la política ficció d’aquest article. Si Catalunya es convertí per a molts en la 9 província (andalusa) Terol es podria convertir en la nova vegueria o en la cinquena província (si mantenim actual format espanyol).

Segueixo i vaig acabant per avui. Si per raons misterioses apareguessin moviments de defensa de la identitat de Teruel hauríem d’engegar tota la maquinària des de Catalunya per defensar els nostres germans enviats a colonitzar i ocupar Teruel. Si els de Teruel de tota la vida es dediquessin a penjar llaços o pancartes els catalans de Teruel haurien de sortir per la nit amb escamots violents a arrencar aquestes mostres de dissidència. I els polítics catalans, tant els d’aquí com els de Terol, haurien de posar-se les mans al cap (teatre tragèdia grega) per la violència emprada pels radicals CDTE (Comité Defensa de Teruel Existe). Se’ls acusaria de terroristes i de nazis i els polítics més vehements contra l’arribada de catalans se’ls hauria de titllar d’insolidaris, supremacistes i nazis.

Si molta gent de Terol es comença a indignar per l’arribada de catalans, alguns amb odi a cultura, llengua i tradicions de Terol, s’hauria de començar a exigir l’empresonament dels líders aragonesos tipus Abundio Mas, cámara de gas o bé Castrejón, a prisión.

I una altra cosa que s’hauria de tenir en compte a tots els pobles que ocupin els catalans seria la de crear centros regionales però a la catalana. Casal nacional de Lleida. Casal nacional de Girona. Casal nacional de Barcelona. Casal nacional de Tarragona. I caldria exigir seus amb lloguers baixos per poder fer les nostres activitats culturals. I si som molts, al cap de poc temps, tindríem tots els polítics venint a visitar i participar en els nostres actes i festes lúdic culturals. S’hauria de muntar alguna Fira d’abril catalana on tots els partits catalans i de Terol enviarien els seus simpàtics polítics per tenir vot captiu. Aquí s’hauria d’aprofitar per, a canvi de 4 vots, exigir als polítics que voldríem reformes i diners pels nostres casals nacionals. En campanya electoral rebríem la visita de polítics de tots els bàndols i colors per veure què poden aconseguir en vots i en aquell moment s’hauria d’aprofitar per exigir aquelles demandes pendents.

Els polítics catalans de Catalunya quan hi hagi campanya electoral a la catalana Terol enviarien els líders de Catalunya i clourien tots els actes i si de cas deixarien en segon pla, com ha de ser, els polítics catalans de Terol. Evidentment només anirien a barriades catalanistes i no caldria anar a pobles on hi hagués una massa social massa aragonesa. Allà on s’hagin pogut ubicar els immigrants catalans caldria tractar-ho com una colònia pròpia com a pas previ a l’ocupació total de la província.

Per tant, per concloure article, caldria que les autoritats aragoneses comencessin a crear habitatges per acollir aquest gruix de 135.000 catalans que s’ubicaran els propers anys a Terol. I esperem i confiem que en menys de 20 anys ja puguem parlar que la societat de Terol està fracturada en dos blocs i per tant caldria buscar consensos entre els que s’estimen Terol i els que la volen sotmesa a Catalunya.

I desitjo que ningú s’ofengui per la comparació ja que aquí encara no s’ha dit que els catalans des de Catalunya empresonarien polítics de Terol, ni s’enviaria un munt de Mossos d’esquadra a Terol al crit d’A per ells, per atonyinar dissidents de Teruel que no volen ser annexionats a Catalunya ni he parlat de jutges catalans que es dedicarien a perseguir i empresonar societat de Terol que voldria alliberar-se dels conqueridors catalanistes.

Que ningú s’espanti ja que només voldria saber què passaria a Espanya, sociològicament parlant, si haguessin de prendre un petit tast de la seva medecina. I també tinc curiositat per saber com seria la vida d’aquest milers de catalans, si un 25% d’ells, actuessin en format violent, ultra, colonial, amb odi a societat d’acollida i feixista. I també tinc curiositat per saber quanta gent originària de Terol compraria el discurs dels colonos catalans perquè ja se sap que tota societat ocupada i colonitzada té la seva bona part d’habitants que accepta situació i no només això sinó que acaba treballant a favor d’aquells que volen emmordassar tot un poble. O sotmetre un poble a la voluntat d’un altre.

Algunes preguntes. Quin remei!

Avui 5 d’octubre del 2019 era a la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró i després d’una disputada lluita amb jubilats mataronins garrepes, que no es volen gastar diners en comprar diaris, he aconseguit fer-me amb La Vanguardia española de la Cataluña de Vichy.

La gràcia que el castellà fos imposat a diverses generacions i el català prohibit fa que a l’anar a buscar La Vanguardia la versió catalana sigui més fàcil de trobar ja que la immensa majoria d’avis, ja sigui catalanoparlants o castellanoparlants, opten per la versió de la llengua imposada per l’adorable dictadura espanyolista del general Francisco Franco, les restes del qual encara no es mouen del Valle de los caídos, el seu mausoleu.

Per variar he començat per La contra per veure si entrevistaven algú normal o algú mig sonat. Avui entrevistaven la filla de l’Steve Jobs, aquella ment brillant que va morir per ser tan idiota com confiar la seva salut en medicina alternativa, que sempre va bé per curar un constipat però no per curar un càncer. Ment brillant, Steve, et vas quedar sense feina!  Com que no m’interessava una merda l’entrevista he llegit dues respostes i he passat de pàgina però a la japonesa. M’he saltat les pàgines d’economia, les d’esports me les he mirades una mica per sobre i ja he anat a petar a Cultura.

Però no és de cultura la raó per la qual sóc aquí escrivint i tu, oh noble, pacient i admirat (per la paciència) lector, llegint. Com sempre em passa amb La Vanguardia de Vichy ja he anat a buscar qui seria avui un dels escollits per escampar merda en el sentiment majoritari dels catalans. Una persona que mai havia captat la meva atenció, Remei Margarit. Vaig a llegir a veure de què parla, que ja estic avorrit dels de sempre i ja me’ls conec de memòria. Algunas preguntas, es diu l’article. Remei Margarit. Psicóloga y escritora. Remarco que els extractes que agafaré són en versió castellana perquè l’edició catalana no la he vista en digital.

Per cert, ara em sento com l’Ana Rosa Quintana. Una puta fatxa espanyolista de merda? No, no, en el sentit que copio text d’altres. Ah, no, cony, l’Ana Rosa no copiava text d’altres sinó que un negre li escrivia el seu puto llibre de merda. Que potser t’has llegit el llibre per donar aquesta opinió? No, no, ni ganes. Doncs així no pots dir que el llibre del negre d’Ana Rosa Quintana és un puto llibre de merda. Per cert, aquest negre serà el negre del whatsapp? Seria qüestió de preguntar-li a l’Ana Rosa. O al negre del whatsapp.

Comença, quin remei, aquest preciós article la senyora escriptora i psicòloga (che, vit·teeeee!), Remei Margarit:  “Como yo misma, muchos ciudadanos nos hacemos preguntas: ¿Por qué después de la detención, por parte del juez, de ese grupo de los CDR que tenían un material para hacer explosivos, el molt honorable president de la Generalitat, aunque sea Quim Torra, no se ha desmarcado públicamente?”

Primer de tot mostra la seva faceta de psicòloga perquè menciona que molts ciutadans es fan preguntes, com ella mateixa. La meva pregunta és que si molts ciutadans es fan preguntes, com ella mateixa, vol dir que n’hi ha també alguns, pocs, potser, que no se’n fan? A mi la veritat em fascinen aquests ciutadans. Hi ha ciutadans que no són com Remei Margarit que no es fan preguntes? Quants deuen ser? Com és la seva vida? No es pregunten què cony hi haurà avui per dinar? Ni si la Lady Di es va empotrar en el pilar número 12 o 13? No es fan preguntes banals com si avui ja he regat les plantes o encara no? Quin gènere més fascinant, l’humà!

Remei Margarit es creu allò que han dit jutge i policies espanyols, aquelles estupendes filtracions, que són como hilillos de plastilina, que ha anat rebent la premsa del règim. Així per tant, el grup de CDR tenien material per fer explosius. És fascinant com té tanta fe en el jutge espanyol i la seva policia perquè al negar la presumpció als detinguts si es demostrés que era mentida li podria caure una denúncia per part dels advocats d’aquests CDR. (Poseu-la a la llista i aneu ràpid que ja té una edat considerable).

És allò que passa a Espanya. Els periodistes que treballen al costat del règim franquista, nascut a partir del 1978, se senten tan segurs que els és indiferent caure en delictes com acusar algú sense proves. Per què calen proves si ja ens ho anuncia la policia espanyola i un jutge els ha empresonat? Que potser mai un jutge espanyol ha enviat un innocent a presó i després l’ha hagut de deixar lliure? Que potser la policia espanyola algun cop ha detingut i empresonat un innocent, l’ha torturat i, fins i tot, si ha calgut li ha fotut un parell de tirs, l’ha enterrat en calç viva i després s’ha demostrat que havia estat un error? Noooooooooo, mai, mai ha passat això a Espanya, per tant fa molt bé Remei Margarit de jugar-se la carta de creure’s sí o sí la versió del jutge i la policia espanyola, de l’A por ellos i Que nos dejen actuar, i no posar-ho en dubte com fan els malparits dels familiars dels CDR i un munt de catalans radicals i descreguts.

Un petit detall que fa molta gràcia és quan la periodista ja mostra la simpatia que li genera el molt honorable president de la Generalitat quan creu oportú afegir, entre cometes, ¡aunque sea Quim Torra!. Carai, Quim, què li has fet a la Remei (o què no li has fet, bandido?). Sort que la senyora és psicòloga, eh? Com diria en Sigmund Freud, aquesta es vol carregar en Torra perquè hi veu la figura del seu pare. O calla que no se’l vulgui passar per la pedra. Fuig, Torra, fuig, patinet elèctric ajudeu-me!

Segons aquesta senyora, que ja demostra en el primer paràgraf que simpatia simpatia per en Quim Torra, cap ni una, el president Quim Torra no s’ha desmarcat de les acusacions de violència (sota sumari però filtrades a la premsa ultra espanyola que han anat publicant cada dia pamflets com La Vanguardia). Si la premsa espanyola que no amaga l’odi i rebuig que li genera el moviment independentista i no amaga que treballa al costat de les clavegueres de l’estat putrefacte, violent i feixista espanyol afirma que hi ha 7 catalans que tenen explosius i que volien iniciar una jihad catalana doncs se’ls creu i se segueix el relat de la premsa espanyola que per això són els portaveus del jutge i la policia espanyola, part implicada en la detenció.

Qui s’ha pensat que és el president Quim Torra? Algú que pot dubtar dels jutges prevaricadors franquistes espanyols i la seva guàrdia de corps que, quan els ho indiquen, detenen i empresonen a qui ells consideren oportú? Ei, senyor Sandro Rosell, sap què? Després de 21 mesos ja pot tornar cap a casa seva. I no passa res. Ep, soci de Sandro Rosell, a qui se li va privar de sortir de la presó quan el seu fill va patir un brutal accident, ja pot tornar a casa seva. I aquí no passa res. I no plorin. I no es queixin. És l’Estat i vosaltres dos miserables amb qui juguem com volem. Que gran és la democràcia espanyola i que grans són aquestes escriptores i psicòlogues que, com Remei Margarit, li mostren condescendència.

Segueix la psicòloga Remei Margarit: ” Después de haber animado a los CDR tiempo atrás diciéndoles “apretad”, ¿no será que si se desmarca de ellos teme que hablen demasiado? El lenguaje corporal muestra muchas cosas; si una persona tiene desazón y está sentada, suele mover mucho las piernas, pero si esa persona está de pie y la está entrevistando un canal de televisión, la desazón le mueve los brazos, y eso es lo que pareció que le pasó a Eduard Pujol cuando Antonio García Ferreras, de La Sexta, le preguntaba por los CDR; sus brazos parecían aspas de molino cuando el viento las mueve. ¿Por qué no contestó ni una sola de sus preguntas sobre los CDR y tan sólo mencionó a los políticos presos? ¿Por qué dimitió el director de los Mossos d’Esquadra el día 30 de septiembre, justo antes del día 1 de octubre? ¿Qué órdenes tenía que dar a los mossos que no quería dar, tal vez por ilegales?”

Jo no sé si visita cap psicòleg la psicòloga Remei Margarit però deu n’hi dó quants traumes infantils i fòbies sexuals que mostra en aquesta paràgraf. Deliri? Té algun tipus de patologia no tractada? Segons Margarit el president Torra va demanar als CDR que apreteu apreteu (i vigileu amb els calçotets) i ara sembla ser que el tenen enxampat perquè si els CDR parlen, vés a saber què diran. Ah, calla, clar, segurament afirmaran aquell relat creat per la premsa txètnik o hutu espanyolista que diu que els CDR tenen contacte directe amb Torra i Puigdemont i en una casa de Cambrils deuen estar muntant un atemptat amb bombones de gas butà, suposo. Ai, calla, cony, això és allò que va portar a terme el confident de la policia espanyola i imam de Ripoll. Ara estava mesclant els dos casos.

Segons aquesta prestigiosa psicòloga i escriptora quan un polític català és entrevistat per les clavegueres de l’estat espanyol com García Ferreras, aquell “periodista” que va a dinar amb policies corruptes per rebre ordres de Villarejo, si un entrevistat mou molt els braços significa que el seu relat deu ser fals i tenen raó les forces policials espanyoles i jutges prevaricadors que parlen en boca de García Ferreras. Per què un polític català no contesta allò que li exigeix un periodista espanyol? Per què mou els braços com un molí de vent o algú a qui se li ha punxat una roda en l’autopista i necessita ajuda? Per què si un periodista espanyol exigeix a un polític català que condemni el terrorisme dels CDR, que encara avui ningú no ha vist, no acaten que són uns putos polítics d’una colònia de merda i han de fer cas a les indicacions, gens exigents, dels periodistes espanyols que com tothom sap mai parlen en boca de l’estat? Com poden gosar els polítics catalans a no fer cas als periodistes del règim franquista i catalanòfob espanyol? Qui s’han cregut que són?

Segueix en el deliri Margarit, escritora y psicòloga, per què deu haver dimitit el cap dels Mossos just abans del dia 1 d’octubre? Per què no es vol fer responsable dels actes il·legals que li faran fer els polítics catalans? Cony, els Mossos no són aquells que ja tenien dissenyat un pla per entrar fa dos anys al Palau de la Generalitat i detenir el president Carles Puigdemont? Ara ens vol fer creure que el cap dels Mossos no  sap que té la total protecció dels estaments espanyols i, si cal, són capaços d’exigir-li que disparin a matar població catalana si consideren que està en perill la sagrada unidad de España (article 8 de la preciosa i sempre tan admirada constitución española, que nos dimos entre todos… los que nacimos antes del 1960)

Atenció que s’acosta tsunami anticonvergent, ja us aviso: “¿Por qué Artur Mas se subió al carro independentista cuando todo el mundo sabía que no lo era? ¿Tiene algo que ver con el 3% de la época de Pujol, cuando él era conseller de Economia?

I ara què cony pinta l’Artur Mas aquí? I ara què cony pinta aquell famós 3% de l’època Jordi Pujol? Quin deliri té aquesta senyora, sense tractar, que veu fantasmes convergents fins i tot quan assoleix l’orgasme amb el seus somnis humits amb el president Torra?

A veure, anem a pams, que diria la Pams Anderson (perdó, no ho tornaré a fer). Està molt bé dir que l’Artur Mas no era independentista quan ell mateix ho ha dit mil cops. I com l’Artur Mas, no sé si ho sap la senyora Remei Margarit, milers i milers de catalans que fins el 2010 no eren independentistes. I molts, del partit que sospito ella llepa culs, Psc. No sé on radica l’ofensa del nou independentisme d’Artur Mas. En què es va “fer” independentista perquè ell era responsable del 3% de Cunvaryènsia i com tothom sap és la finalitat de tots els convergents corruptes?

Jo realment trobo espectacular que gent suposadament adulta ens vulgui fer creure que hi ha líders i partit polític que únicament volen independència perquè suposadament així s’alliberen de la persecució dels seus pressumptes casos de corrupció. Ho dic perquè frega el retard com a argument però amb el cas de Catalunya hi ha un munt de polítics que fan creure que són d’esquerres i del Psc que mencionen aquest argument.

Enganyen tot un poble, assoleixen independència i ALEHOP ja no han d’anar a judici per la seva corrupció. Per això Convergència és independentista. Calla que si ho expliquen a Andalusia encara veurem el PSOE andaluz exigint la indfependència d’Espanya  i el PP començarà a donar voltes i anirà fent proclames independentistes a tots els pobles i ciutats on té corruptes. Espaya es trencaria en milers de ciutats i pobles independentistes que volen fugir de la justícia espanyola:

– ¡Queremos lo mismo que los catalanes!

Així que no us en heu adonat, catalans i catalanes, però els cunvaryents només volen la independència perquè saben que Espanya porta dècades investigant el famós 3% (a veure si investiguen millor als convergents perquè allà on governa el PSOE ja hi ha càrrecs condemnats a presó. I ja no dic res d’allà on ha governat el PP.)

Primera condena a prisión para 4 ex altos cargos del PSOE por la trama corrupta en la Consejería de Empleo

https://www.elmundo.es/andalucia/2019/05/30/5ceff071fc6c83b56c8b467b.html

És curiós que a Catalunya hi hagi un moviment suposadament d’esquerres, brutalment nacionalista espanyola, que per diferenciar-se dels seus germans d’extrema dreta (a cops costa tant de diferenciar-los) sempre han de renegar de la república catalana mencionant que és un artefacte de la burgesia catalana i la Convergència de Pujol i Mas.

És ben curiós que sempre parlen de corrupció catalana i mai diuen res de la corrupció sistemàtica del PSOE allà on governa.

És ben curiós que sempre parlen de corrupció catalana i mai diuen res de la corrupció sistemàtica del PP amb un munt de càrrecs, presidents imputats i fins i tot empresonats. Més de 900 imputats i un dels partits més corruptes d’Europa (no sé si el rei de reis). Encara avui investiguen qui deu ser el famós i misteriós M. Rajoy. Però quan toca parlar de corrupció hi ha alguns que només tenen al cap la famosa corrupció del 3% de Convergència que com sabem tots empastifa tot el moviment independentista català a ulls dels nacionalistes espanyols.

En el meu barri havia arribat a veure contenidors de brossa on algú havia escrit 3% Convergencia fa uns dos anys. És a dir, els pobres analfabets espanyolistes que tenim a Catalunya s’alimenten de les informacions dels seus mitjans txètniks que esbomben i magnifiquen la corrupció que pot haver hagut a Catalunya mentre compren i aplaudeixen els corruptes del PP i PSOE.

Segur que de Convergència els molesta la corrupció? No serà que els molesta que han escollit, finalment, el camí de la independència en comptes de ser bons minyons i dir que sí com encara fa avui el PNB?

Algú em vol fer creure que la corrupció del Psc és menor a la de l’antiga Convergència? Per cert, si jo fos dirigent del Psc em preocuparia molt que els seus mateixos votants considerin la corrupció de Convergència com a corrupció catalana i la del Psc no la considerin catalana perquè suposo que ells mateixos entenen que el Psc de català ben poc, en tant que sucursal espanyola.

I per acabar amb corrupció convergent. No diuen mai res de la corrupció d’Unió de Duran y Lérida? No recorden els casos sonats com Cas Turisme i Cas Treball que va empastifar el germà petit i poderós de CiU, amb suïcidi inclòs d’un dirigent d’Unió crec que mig abandonat pels cínics dirigents del seu partit?

Com que el sector seny d’Unió ha entrat dins el corrupte Psc i encara rep la protecció de la La Vanguardia de Vichy aquesta corrupció tan catalana mai mai mai es menciona. Quina cosa més estranya i curiosa.

I per acabar en el tema corrupció Pujol i Mas. Deuen ser uns mestres de l’amagatall i la màgia tipus Houdini si aquests dos grans corruptes encara no han estat acusats, detinguts i empresonats per corrupció si suposadament són tan corruptes com diuen tots els mitjans espanyols i els seus portaveus. O ara ens voldran fer veure que porten anys i anys investigant-los i no han trobat res de res? Si són tan corruptes ja els poden fotre a la presó com tots els dirigents del PSOE i PP però abans presentin les proves i no només informes periodístics com el de la Remei Margarit que potser parlen més de les ganes que no pas de la realitat.

Així que, resumint, quin malparit que Artur Mas en comptes de fer com el Psc, després de veure dos milions de catalans reclamant independència, va i es fot… INDEPENDENTISTA! No podia haver fet l’Artur Mas i Convergencia com el PSc i Iceta, acostar-se a posicions extremistes espanyolistes que van acabar amb manifestacions al costat de l’extrema dreta espanyola i amb banderes nazis pels carrers de Barcelona?

No podia haver fet Artur Mas com en Miquel Iceta i fer-se fotos amb Arrimadas i Albiol assenyalant i rient-se dels presos polítics catalans?

No podia haver fet Artur Mas com Miquel Iceta i donar l’esquena en el Parlament als familiars dels presos polítics catalans al costat de l’extrema dreta espanyola, colonial, violenta, feixista i catalanòfoba?

Doncs no, el gran corrupte Artur Mas, que encara no ha anat a la presó com el malalt imaginari Eduardo Zaplana, va i s’abraça amb un líder de la CUP.

I res, l’esquerra ultra espanyolista del Psc que pactà fa 40 anys amb el franquisme sociològic la transició espanyola, avui tracten els catalans de corruptes mentre tenen un familiar polític de la seva admirada monarquia borbònica suposadament a la presó per corrupció. I que ningú parli dels negocis del rei Juan Carlos I perquè ja sap tothom que els borbons són republicans més republicans que els francesos.

Així que ja ho sabeu, la violenta Espanya del GAL i la hereus de la dictadura espanyola del general Franco imposen als catalans que condemnem la violència dels 7 CDR, encara que no hi hagi cap prova excepte el relat dels policies i jutges espanyols que sempre han mostrat ser tan objectius i equànimes, i els catalans som corruptes perquè ens ho diuen els dirigents del PP i PSOE des de la presó.

Acaba Remei Margarit: “¿Por qué algunos de esos dirigentes independentistas se arrogan la catalanidad y los otros catalanes son considerados traidores? ¿Quién les ha dado la carta de pureza catalana? ¿Y esta pureza catalana no es un racismo directo? ¿Por qué esos dirigentes actuales del independentismo hablan en nombre de un pueblo oprimido, ellos que no han pasado nunca por una penuria económica, ya que son de familias acomodadas? ¿Por qué desde el independentismo se habla tanto de que son pacíficos y a la vez se saltan las leyes del país, eso no es un oxímoron? No se pueden vulnerar las leyes acordadas por todos en un país sin una cierta clase de violencia, porque hay muchas clases de violencia, como decía José Luis Sampedro. No toda la violencia son golpes físicos, hay violencia moral, psicológica, institucional y ambiental, entre muchas otras. ¿Alguien podría contestar diciendo la verdad?”

Aquí la Remei ja no té Remei i demostra que més que deliri és que està com un llum de ganxo.

Primer de tot, a Catalunya hi ha més d’un 5% de gent nascuda a Espanya o fins i tot nascuda a Catalunya, d’origen espanyol, que es consideren espanyols i NO catalans. Per tant, per respecte, no se’ls pot imposar una cosa que ells mateixos rebutgen. Així que a Catalunya ja no hi ha un 100% de catalans perquè molta gent que hi viu afirma que és espanyola i no pas catalana. Després hi ha un % considerable que per raons principalment d’origen o familiars són espanyoles. Com que molts han nascut a Catalunya diuen que són espanyols i catalans. Alguns d’aquests diuen ser catalans com una conseqüència de ser espanyols. És a dir, de forma colonial. Jo en dic hispano catalans. Són molts dirigents de Ciudadanos o els seus votants que són capaços de rebutjar parlar la llengua catalana, considerar-la una imposició o cagar-se en los puñeteros castellers quan tots sabem que mai anirien al Congreso a cagar-se en las puñeteras flamencas. O si això ho fes un polític català a Andalusia ja sabem tots on i com acabaria. Aquesta és la diferència entre Catalunya i Espanya. Nosaltres hem acollit un allau d’espanyols i, d’aquests, n’hi ha un bon gruix que no només no han sabut adaptar-se a societat que un mal dia els acollí sinó que actuen de forma violenta, brutal, catalanòfoba i feixista contra societat d’acollida. Polacos, lufos, catalinos, nazis, supremacistas, egoistas, terroristas, el nivell d’insults d’aquesta part de la immigració espanyola a Catalunya ha estat brutalment violenta i encara avui se silencia i es calla per no ofendre ments benestants que prefereixen fer creure que viuen en un món idíl·lic sense conflictes on tothom domina les dues llengües.

Escoltin? Han fet la prova d’anar a un munt d’escoles de Badalona, Mataró, Cornella i al sortir d’escola preguntar quants alumnes de 4t d’ESO (donen títol quan l’acaben i nivell B2 de català) mai parlen català? Se’n farien creus, un munt. Això sí, quan es fan estadístiques, mai apareixen. Perquè ens interessa amagar aquest conflicte etnicista on UNA PART de la immigració espanyola no només ha rebutjat terra d’acollida sinó que si cal l’ataca amb violència. Només cal veure escamots i comandos dirigits per líders de Ciudadanos que quan ha tocat han sortit a atacar gent pel greu delicte de portar una estelada o portar un puto llaç groc.

Això sí, aquestes agressions sempre seran silenciades pels dirigents i votants de l’esquerra colonial espanyolista de Catalunya. De la mateixa manera que si una metgessa que exerceix a Catalunya obliga a una família a que se li dirigeixi en català mai veureu cap dirigent federalista exigint que aquesta imposició colonial no es pot perpetrar contra els catalans. De fet, gairebé sempre mai apareix cap polític perquè fins i tot en aquests conflictes lingüístics tots els polítics catalans prefereixen passar de puntetes. Exigir els mateixos drets que té qualsevol ciutadà normal a un país normal no és a l’agenda de a immensa majoria de polítics catalans.

Per cert, com deia en un altre article, recordant que la immensa majoria d’immigració espanyola a Catalunya foren gent nascuda a pobles i sense estudis i que treballaven el camp i no pas gent de ciutat de Nova York, Madrid, París o Londres és espectacular que els seus fills i néts hagin muntat un moviment anomenat Tabarnia on assenyalen la Catalunya que acollí menys immigració (i per tant, fou més fàcil d’adaptar i per això els fills d’espanyols immensament estimen i no ataquen la terra d’acollida dels avis) com a gent de tractorandia i tancats  com si ells, per viure en barriades plenes a vessar, fossin millors. No és supremacisme, no? Són tan estúpids que no només es mostren de manera supremacista per viure en ciutat sinó que amaguen i reneguen del passat dels seus pares i avis. Són tan profundament imbècils i ignorants que se’n riuen d’algú de Vic o Ripoll mentre ells són originaris de Cehegin o qualsevol poblet andalús. que curts són, per Déu! No només insulten els catalans sinó que fins i tot insulten i escupen sobre la memòria dels seus propis pares i avis.

I ja no perdé temps en el debat estúpid i absurd de “famílias acomodadas” com si tots els espanyolistes es morissin de gana i tots els catalans visquèssim en el dolar. A mi això em supera quan penso que a la família del meu pare per molt catalanoparlants que fossin en els anys 40 havien d’anar a ajudar unes monges per veure si els donaven de menjar  perquè menjar no n’hi havia a casa. Així que quan sento aquesta puta esquerra espanyolista i catalanòfoba, cínica i miserable tractar els catalans com uns burgesos em vénen ganes de tenir-los davant i fotre’ls un cop de puny tan fort que els enviaria directament a la paret. I sí, violència, perquè és encara més violent saber i sentir cada dia a través dels seus mitjans la violència que ens volen encolomar en els seus lectors perquè comprin el discurs contra Catalunya i els catalans.

I com que alguns tenim la puta mania de llegir sabem cap on porten articles com els de Remei Margarit.

Per cert, no sabia qui era la sonada. Busco a Sant Google. Fou membre dels Setze Jutges (sorpresa! Ara entenc perquè compra alegrement discurs de jutges prevaricadors espanyols). Què li deu haver donat la vida per escriure aquest article? Veient l’odi que té envers Convergència he posat la paraula clau a Google: Remei Margarit Psc i, ikilikuà: a qui pertany i qui li fa RT?

 

 

Espero que algun dia tots aquests simpatitzants del Psc que s’escandalitzen tant per la corrupció de Pujol i el 3% ens expliquin què té la corrupció de Felipe González i la de de desenes d’ajuntaments catalans governats pel Psc per relacionar corrupció amb Pujol, Mas i 3% i sempre amagar que els mestres de mestres de la corrupció són PSOE i PP, amb la seva sucursal miserable catalana inclosa.

De fet recordo que fa molts anys sempre deia que el més semblant a CiU era el Psc. L’única diferència potser seria que el Psc és sucursal i CiU, NO. I els de CiU tot i la corrupció sempre podran dir que ells mai van perpetrar tortures i assassinats en nom de la sagrada unidad de España. Però aquestes foteses no molesten mai els intel·lectuals del Psc. Per això està l’estat, per assassinar si és necessari. I Espanya bé que s’ho val, oi, Remei Margarit?