A vegades em pregunto què pensaria el pobre dictador i nacionalista espanyol, Francisco Franco, si alcés el cap i, durant uns minuts, s’entretingués a llegir allò que escriuen els seus admirats seguidors a premsa i xarxes socials (abans caldria que li expliquessin, òbviament, que són les xarxes socials). Sospito que no entendria res de res i exigiria que li interpretessin què cony estava passant a la seva Espanya. I, sobretot, què cony estava passant amb els perversos catalans.
¿Com podia ser que ell ho hagués deixat “Todo atado y bien atado” abans de morir i sabent de bona tinta que ministres neofranquistes havien pactat i negociat amb el PSOE de l’interior (i deixant de banda el combatiu PSOE de l’exili) una futura transició liderada pel borbó, Juan Carlos I, a canvi d’una espècie de pau escenificada per evitar una possible nova guerra civil entre espanyols sempre que els líders i dirigents franquistes no fossin ni jutjats ni perseguits?
¿Com podia ser, es preguntaria el pobre Franco, que els nacionalistes espanyols, feixistes (i ultres per tradició històrica, ADN i naturalesa pròpies) tractessin els perversos catalans com a Nazis si els aliats dels nazis sempre havien estat els franquistes i, fins i tot, havien pogut arribar a executar i assassinar un maleït president català gràcies a la intervenció amigable de la Gestapo?
¿Quina cara cardaria el pobre Serrano Suñer si se n’assabentés que tots els imbècils dels seus seguidors es dedicaven a dir Nazis als catalans com a insult? ¿Què cony havia passat durant la seva llarga absència?
¿Com podia ser, es preguntaria el pobre Francisco Franco a l’agafar i llegir d’un dels seus diaris de capçalera (ABC, premsa neonazi, franquista, espanyolista i catalanòfoba) que els catalans actuaven com la dictadura franquista però al revés? ¿Volia dir que els catalans aplicaven lleis franquistes? ¿Significava això que, finalment, els catalans havien vist la llum i havien començat a acatar les lleis espanyoles franquistes i actuaven exactament igual com ‘los españoles de bien’, és a dir, els feixistes espanyols?
¿Com podia ser, se seguiria preguntant _cada cop més perdut_ el pobre Francisco Franco, que els nacionalistes espanyols diguessin que ‘El catalán es una lengua antipática que nunca se ha de imponer sino que tiene que seducir’? ¿Què recolló estava passant a Catalunya perquè els seus seguidors i, fins i tot, l’esquerra espanyola, aquest cop agermanada contra l’enemic intern de sempre (los putos catalanes) estiguessin emprenyats d’aquella manera amb els catalans per l’ús de la llengua?
¿Com podia ser que els famosos Polacos o Perros judíos ja no se’ls tractés així sinó que se’ls tractava directament de Nazis?
El pobre Francisco Franco, després de veure que no entenia res de res, trucaria al marqués de Villaverde i li demanaria una eutanàsia directa. I, si us plau, no em torneu a cridar. Ouijas incloses.
A mi em sap greu però pels nacionalistes espanyols perquè si avui ens consideren Nazis, als catalans, exclusivament per exigir que volem tenir els seus mateixos drets lingüístics a casa nostra, Catalunya, no sé què ens podrien arribar a dir si en comptes d’exigir els mateixos drets dels castellanoparlants ens passéssim els seus drets lingüístics pel folre dels collons i actuéssim EXACTAMENT IGUAL com han actuat ells durant segles i segles i encara actuen avui.
- ¿Si el nacionalisme espanyol diu Nazis als catalans, què ens dirien si les autoritats catalanes NO permetessin, al néixer els castellanoparlants, que poguessin inscriure’s oficialment amb el seu nom en castellà?
- ¿Si el nacionalisme espanyol diu Nazis als catalans, què ens dirien si, de tant en tant, aparegués a les notícies o xarxes socials que hi ha hagut una esbroncada entre un ciutadà castellanoparlant i un policia català i que aquest últim li ha xisclat a l’orella PARLI EN CATALÀ, AIXÒ ÉS CATALUNYA amb multa inclosa per atemptar contra l’autoritat?
- ¿Si el nacionalisme espanyol diu Nazis als catalans, què ens dirien si, de tant en tant, a l’anar al metge els castellanoparlants es trobessin que aquest es nega a atendre’ls si no els parla en català, avis i infants inclosos?
- ¿Si el nacionalisme espanyol diu Nazis als catalans, què ens dirien si a l’anar a un bar o cafeteria al demanar Un café con leche, por favor, el cambrer els mirés malament i els respongués de mala gana EN CATALÀ! i si el client castellanoparlant intentés dialogar es trobés una resposta tipus AIXÒ ÉS CATALUNYA I AQUÍ ES PARLA CATALÀ!?
- ¿Si el nacionalisme espanyol diu Nazis als catalans, què ens dirien si els periodistes catalans exigissin a entrevistes a polítics, esportistes, cantants i escriptors castellanoparlants de Catalunya que parlessin en català?
- I així cada català podria omplir més situacions en què els catalans som tractats com a ciutadans de segona (no nego que un munt de vegades amb la nostra total i plena col·laboració) en el nostre país i mai no he vist cap castellanoparlant solidaritzant-se ni denunciar la catalanofòbia intrínseca i implicita dins del nacionalisme espanyol, tant de dretes com d’esquerres.
Els nacionalistes espanyols entenc que se saben colonials i violents i, per tant, han de deixar constància que els dolents de la història som els catalans encara que la història sigui prou òbvia com per demostrar que tot allò que ens diuen que som nosaltres és tot allò que ells porten segles perpetrant. Allò que mai no entendré és perquè ens diuen Nazis, és a dir, la maldat del mal, quan saben plenament que si som coneguts no és pas per ser com ells diuen que som sinó per ser uns cagats de merda que ens deixem esclafar per una miserables merdosos com ells.
Ells saben del cert que si els catalans fóssim Nazis en Guillem Agulló seria viu i els morts no serien pas els nostres sinó els seus. Ells saben que si els catalans fóssim Nazis un puto metge de merda ignorant i mal educat no ens exigiria que li parléssim en una llengua que porta segles imposant-se a generacions i generacions de catalans (ÉS LA EMPATIA, IGNORANT I FILL DE LA GRAN PUTA!) perquè sabria que el pacient català (i nazi) agafaria un bisturí, li esberlaria els dos ulls i en faria un experiment en plan Josepet Mengele.
El nacionalisme espanyol, igual com el seu exèrcit, és conegut mundialment per ser el país dels imbècils que treuen pit, fatxendes, mil homes i que se senten orgullosos de la seva ignorància quan, realment són la riota de tothom. Sempre són valents amb qui no planta cara, és covard i viu de genolls (els burros dels catalans) però es caguen a les putes calces quan algú els planta cara de debò.
El nacionalisme espanyol és com aquella merda de gos rata que borda sense aturador però quan fots un cop sec a terra surt cagant llets corrent i no s’atura fins al cap de mig minut. Això sí, després es gira i torna a bordar com un boig. Això explica perquè el nacionalisme espanyol sempre va a mig gas en els atacs contra el nacionalisme basc mentre són implacables, perversos i molt valents contra els estúpids catalans.
Per tant, acabo ja, estimats nacionalistes espanyols, trobo perfecte que odieu els catalans perquè portem segles i segles amb el desig i ànsies d’alliberar-nos de vosaltres i això entenc que us pugui molestar. Entenc també que com a relació tòxica, que porteu segles creant, mai no entendreu què vol dir Seduir (allò que, còmicament, ens dieu a nosaltres que fem amb la nostra llengua perseguida, prohibida i censurada per _curiosament_ vosaltres) sinó Imposar. Entenc també la ràbia de saber que si els catalans som espanyols no és pas per voluntat ni desig sinó perquè al darrere vosaltres teniu un exèrcit amb armes; uns jutges franquistes i prevaricadors que quan cal persegueixen i empresonen catalans per espantar tot el poble; policies A POR ELLOS amb estanquera al canell i cap neurona al cervell per atonyinar catalans quan ho dictin els polítics de torn i, els meus admirats, periodistes txètniks que per terra, mar i aire, quan cal, saben molt bé fer la seva tasca d’explicar ‘qué ocurre en Cataluña’ perquè a posteriori el fraternal poble espanyol odiï una mica més aquell poble orgullós, diferent i antipàtic que no han aconseguit ENCARA AVUI que se senti orgullós de ser espanyol i de cridar VIVA ESPAÑA.
La ràbia que us fot, oh pobres espanyols, de saber que sense una pistola apuntant-nos al cap mai no us direm allò que vosaltres voleu sentir de la nostra boca.
I, sí, suposo que per això tan greu nosaltres som els Nazis mentre vosaltres sou les Víctimes i els Demòcrates. De fet, com es pot comprovar pels carrers de Barcelona cada 12 d’octubre i cada cop que hi ha manifestacions espanyolistes.
Léo Taxil 