Ahir al vespre a Twitter vaig llegir un petit fil que remarcava un ideari que fa molt de temps que llegeixo a les xarxes socials.
El primer tuit ja m’ha enamorat, “Dreta radical populista catalana”. Com ens agrada la senzillesa als catalans, oi? Trobo admirable que quan més transversal és el moviment català sembla ser que això provoca urticària en determinats sectors. És a dir, jo entenc que en una Catalunya independent hi hauria de tot. Com a tots els països. Excepte les dictadures. Per això em sobta molt quan, sobretot, des de l’esquerra s’anuncia a viva veu que si hi ha una dreta radical catalana no pot haver una república catalana o bé no cal gastar-hi gaire energia. I ara ja es diu, amb més ràbia, Amb una dreta radical populista catalana perdrem suports.
Jo, la veritat, no en tinc ni idea. Però si miro els veïns del meu costat i amb qui tenim un conflicte obert des de fa segles diria que més aviat al contrari. Ha estat aparèixer sense mascareta l’extrema dreta espanyola i l’esquerreta equidistant ha abandonat completament la seva equidistància per no amagar que Catalunya és Espanya i que cal anar plegats per aturar-la. No he vist mai ningú de l’esquerreta espanyolista que digui: Cony, quin país més feixista el meu, sabeu què? Opto per lluitar per la llibertat de Catalunya. I si algú em diu que en coneix a un, perfecte, que el conservi per molts anys però jo parlo de majories significatives i no d’un frikie solitari i des ubicat espanyol.
No entenc tampoc perquè si l’esquerra espanyola fa servir la seva extrema dreta per fer xantatges, bullying i amenaces contra els catalans nosaltres no mirem la nostra residual extrema dreta com una finestra d’oportunitats no per inventar res de nou sinó per fer allò que fa l’esquerra espanyola. És a dir, una eina més per imposar el seu relat.
Fixeu-vos que a Catalunya els ha funcionat perfectament ja que les dues primeres forces a les eleccions espanyoles, abstenció a banda, han estat el PSOE i Sumar. Així que la jugada de la por a l’extrema dreta els ha anat de perles i de meravelles. I fixeu-vos que mai no hi renuncien sinó que la fan servir pels seus interessos electorals. De fet aquest és l’únic argument pel qual exigeixen, fins i tot, el suport incondicional de centre dreta basca i catalana.
Així que, segur que una dreta populista catalana ens faria perdre suports? Vol dir que hi hauria catalans que deixarien de ser independentistes catalans per convertir-se de cop i volta en constitucionalistes espanyols, com Psc i els comuns, perquè a ells no els fa cap tipus de fàstic l’extrema dreta espanyola?
És curiós que en el mateix tuit es digui que l’estat espanyol ho sap, ho gestiona i hi ajuda perquè s’incentivi l’extrema dreta catalana ja que segons aquest xicot això provocarà que els catalans, tan diferents als espanyols, abandonem immediatament el vaixell sobiranista. Jo, la veritat, no sé si l’estat espanyol ho incentiva però no fa ni mig any que no sabia gairebé res de Ripoll, tot i anar-hi de vacances l’estiu del 2017, i tampoc sabia qui era aquella regidora d’un grup minoritari que cada dia rebia publicitat per dirigents i militants de la CUP, sobretot. De fet, ells solets, entre d’altres coses, han fet que passés de 1 a 6 regidors.
Així que jo no sé si l’estat espanyol està promocionant la famosa dreta populista catalana però en el meu cas qui me l’ha fotut fins a la sopa és l’esquerra catalana, CUP, ERC i, fins i tot, Junts. Ja és ben estrany per cert que els socialistes que suposadament són tan d’esquerres i progressistes jo no els recordi cap comentari contra aquesta senyora. Entenc que ells això de Ripoll, òbviament, els agafa massa lluny i les seves batalles són a l’ajuntament de Barcelona (on si cal pacten a dreta i esquerra espanyola, sense complexos, ja que ells els complexos dels catalans se’ls passen per la punta de la cueta) o en el Congreso de Madrid. Així que per no caure, la sucursal a Catalunya del PSOE, no cauen ni a la trampa que cauen tots els partits catalans. Són molt més llestos, òbviament. I per això són on són.
El segon tuit, per cert, ja l’he trobat delirant. Perd el temps a flagel·lar-se per allò que podrien dir els seus enemics. No hi ha res més català que moure’s, ballar, cagar i respirar mirant cap a Madrid i pensant què diran de nosaltres i si ho farem tal i com ells volen.
Si hi hagués una dreta populista catalana diu aquest xicot, Carles Heredia, posem-li nom, tan ben informat que seria l’escac i mat de l’independentisme perquè llavors l’espanyolisme diria que nosaltres som supremacistes. No rigueu, cabrons! Que això és una cosa seriosa, hòstia.
A mi, que em perdonin, però per supremacista el discurs barat i infantil de dir que els catalans som diferents a ells, que som millors perquè tenim la raó i perquè mai farem servir la violència encara que ens rebentin la cara perquè nosaltres som gent de pau, no tirem papers a terra, plorem pels contenidors cremats i orfes i estem tallats amb una altre motlle. El discurs kumbaià, pacifista, infantil SÍ que traspua un supremacisme i una superiorat moral que carda un fàstic que fot vomitar. De fet des que aquest moviment s’ha fet majoritari hi ha un bon gruix de catalans que hem abandonat el carrer. No la ràbia contra Espanya. Ara només passa que s’hi afegeix la ràbia contra els nostres. No només perquè ens aboquen a la derrota sinó, encara pitjor, ens aboquen a la vergonya aliena i al patetisme.
Així que si els catalans, quan un espanyolista ens diu que som Supremacistes, no el sabem fer callar i dir-li que no obri la boca perquè li put és perquè som ben bé la puta colla pessigolla.
Ens alerta el brillant analista Heredia que qui doni suport a la dreta populista i radical catalana que millor sàpiga què collons fa. Jo a aquesta dreta frikie i residual no li dono cap suport perquè me la suen igual com em suen tota la resta de formacions polítiques catalanes. De fet encara em foten molt més riure perquè veig tot ple d’il·luminats a Twitter que els prenen com els salvadors de la nació perquè, pobrets, se n’adonen que s’han quedat sense cap tipus de representació política i necessiten regalar-la al primer xarlatà de fireta de pocions màgiques i venedor de fum que apareix a la seva porta. I això no és pas mèrit de la dreta populista catalana, que allò que fa allò tan fàcil com és pescar del descontent provocat per ERC, Junts i CUP. Aquestes tres partits polítics en són els culpables. I sí hi ha rucs que ara confien en aquests partits només cal pensar que d’aquí 4 dies en perdran confiança, com passa sempre amb tots els partits polítics. Bé, excepte amb els fanàtics, aprofitats, interessats i llepaculs que es queden dins del partit de torn.
El tercer tuit la veritat no l’acabo d’entendre perquè no sé què cony fot de barrejar islamofòbia i alliberament nacional i la veritat no sé si va relacionat amb aquesta campanya d’aquests darrers dies de perseguir una escriptora catalana d’origen marroquí perquè els trenca el relat que l’esquerreta catalana i Junts ens volen vendre de la comunitat musulmana de Catalunya. És a dir, les seves dones han de ser obedients, submises i portae vel perquè elles així ho van decidir lliurement quan els va caure la primera goteta de sang per la vagina. Res a veure amb amenaces i exigències de pares, marits i imams que com tothom sap són capçalera del moviment d’alliberament feminista no només de tot Catalunya sinó del món sencer.
Com que aquesta escriptora, lliurement, renega de la religió que li van imposar de petita es veu que és un perill per a la comunitat política de Catalunya i per això cal repudiar-la i rebutjar-la sense miraments. I, si cal, cal muntar-li una campanya en contra aprofitant l’onada de rebuig generada pels deliris sectaris d’altres moviments fora de l’àmbit religiós.
Per tant, cal que tothom entengui que la senyora d’origen musulmà, si lliurement vol renegar o renunciar a la seva tradició religiosa, s’haurà de fotre perquè aquest privilegi només el poden gaudir les senyores blanques i europees. I vostè, estimada Nachat El Hamchi, no ens trenqui el relat que tenim planificat i muntat amb la comunitat musulmana establerta a Catalunya _ futurs votants a qui cal enganyar ubicant membres de la seva comunitat en llocs preeminents en ajuntaments i altres institucions polítiques_. I per tot això, evidentment, què millor que ubicar a la capçalera dels partits polítics catalans una senyora musulmana amb vel que no pas una senyora sense vel i amb tirants com si fos una vulgar europea.
Si els partits polítics catalans ja se n’han adonat que era un miratge allò d’eixamplar la base en guettos espanyolistes perquè els immigrants espanyols majoritàriament sempre votaran partits espanyols abans que regionals catalans queda planificar el futur i el futur passa per intentar convèncer a la comunitat catalana que en el moment que pugui votar ho faci a favor de partits catalans abans que ho faci a partits espanyols. Evidentment saben que si perden aquesta comunitat en 20 o 30 anys a Catalunya no hi haurà cap ajuntament governat per partits catalans perquè els partits espanyols tindran majories absolutes a gairebé tot el territori. I felicitats a tots ells, per cert, per no veure la jugada dissenyada fot moltes dècades per l’estat.
Per acabar, a mi m’agradaria saber si la comunitat negra dels EUA o siel feminisme renunciarien mai als seus drets perquè hi hagi una part de la comunitat que no pensa exactament com ells voldrien que pensés tothom.
En el fons, estimats germans i germanes, ens espanten amb Vox però hi ha una perillosa esquerra catalana que sí que fa molt de mal al projecte nacional d’alliberament català.
És aquella esquerreta que electoralment és un residu però que no paren tot el dia d’imposar-nos el seu relat a tots, totes, totis i tothom. Aquella esquerreta que afirma que Catalunya ha de ser d’esquerres, republicana, feminista, globalista, a favor de tots els col·lectius que ells decideixin que s’han de donar suport i que vigili si hi ha algú que se surt del camí perquè no només afectarà TOT el moviment sinó que l’enterrarà definitivament.
La veritat, quina sort que té l’esquerreta espanyola, que tant admira i s’emmiralla aquesta perversa, sectària i feixista esquerra catalana, perquè cada cop que hi ha manifestacions espanyolistes es veuen neonazis violents atonyinant i perseguint totes les minories i mai NO he vist ningú de l’esquerreta catalana que foti el mirall a la puta cara de l’esquerra espanyola.
El mirall es veu que només és propietat dels catalans. I és per això, estimats amics, amigues i amiguis que Catalunya mai no serà ni lliure ni sobirana.
I quedeu-vos però amb l’aspecte positiu. En una Catalunya lliure i sobirana amb aquests tronats tocant poder no seríem ni la Califòrnia europea ni Dinamarca del sud ja que més aviat acabaríem essent l’Albània de l’Oest.
Us he deixat aquest fotografia com a resum de com d’afortunada és l’esquerra espanyola ja que la imatge de més amunt no posa mai en escac i mac, curiosament, el projecte de l’esquerra espanyolista com si fan 1.404 vots a Ripoll a l’independentisme català.
Léo Taxil 