Avui, 3 de novembre, he vist a Twitter la famosa entradeta del Joan Tarda`, D’interès…, en referència a un article del Sergi Sol en el pamflet de les clavegueres de l’estat espanyol, via PSOE, El Periódico del Grupo Iceta.
Normalment l’interès de Joan Tardà no em desperta a mi cap interès perquè no deixa de ser ensabonada d’articles de dirigents del seu partit i/o secta (que ningú s’ofengui, tots els partits polítics ho són). Tot i així, la contundència del títol “Suerte de los ‘charnegos’ m’ha picat curiositat per saber què hi deia.
Primer de tot m’ha estranyat que Sol fes servir el concepte Charnego ja que darrerament només és usat pels ultres espanyolistes, per assenyalar aquells independentistes castellanoparlants que ells consideren traïdors a la pàtria, i també per aquells artistes nascuts a l’àrea metropolitana de Barcelona que volen reivindicar una suposada autenticitat pel fet d’haver nascut en els barris en què van néixer.
Segons l’article de Sol en Gabriel Rufián era l’únic que defensava en solitari que el català no perdés el tren de la modernitat el passat divendres 29 d’octubre. Jo, la veritat, no vaig seguir el debat així que no sé si és cert que de tots els polítics catalans Rufián era l’únic o si n’hi va haver algun més. A l’article Sol parla de ‘Xauma’ Asens i es pregunta on era. Després ens parla del president José Montilla, entre d’altres, per recordar-nos que com a president va defensar el català amb vehemència cosa que CiU (MEEEEEEC, evidentment en un moment o altre havien de sortir) no ho va fer amb la Llei del Cinema.
Entenc que a Sol li interessi vendre com a gran catalanista Pepe Montilla ja que ells van fer tripartit amb la sucursal catalana del PSOE però també estaria bé recordar què ha fet el Psc perquè el català sigui oficial a Europa. En el sentit que no sé quina força tenen en el PSOE (va quedar molt clara quan van haver de pagar multa econòmica a la gestora PSOE fa 4 o 5 anys i van acceptar que els seus dirigents fossin expulsats de la cúpula del partit) però no he vist mai cap que pressionin la matriu socialista espanyola perquè portin a terme la protecció que l’article 3.3 de la constitució espanyola promou.
Cal recordar article?
Remata Sergi Sol que CiU, se suposa que es refereix a ells, “se burlaron de Montilla por no hablar el catalán de Pompeu Fabra”.
I aquí comença el festival sectari de partit. A mi m’agradaria saber, per exemple, quin estudi ha fet Sergi Sol per saber quants dels que se’n cardaven de l’accent de Montilla eren dirigents i/o votants de CiU. Està ben segur que membres i dirigents del seu partit no se’n reien? Està segur que no hi havia abstencionistes que també se’n fotien de l’accent lamentable de Montilla? Està segur que no hi havia fins i tot votants del Psc, IcV o altres partits que se’n cardaven de l’accent limitat i paupèrrim de Montilla?
Per què s’ha de considerar que és classista fotre’s les mans al cap al veure que un polític que feia més de 40 anys que vivia a Catalunya i tenia responsabilitats com alcalde de la seva ciutat no sabia expressar-se correctament en la llengua del país d’acollida?
Gràcies a Montilla la meva pregunta és si un president que parlés malament el castellà podria arribar mai a president d’Espanya o Andalusia. Però aquesta pregunta mai la responen els sectaris de partit i/o secta com Sergi Sol.
En comptes de dir i reafirmar que a Catalunya un polític que no ha nascut a casa nostra, que pertany a partit espanyol i espanyolista i que atropella la llengua quan parla ha aconseguit ser president i aplaudir-ho ell prefereix assenyalar que hi havia gent que se’n fotia. Com si a altres països no se n’haurien rigut si el president de la nació no sabés parlar amb uns mínims dignes i de correcció la llengua pròpia.
I repeteixo pregunta, allò important no és si hi havia gent que se’n reia de Montilla, només faltaria! sinó si un Montilla hauria pogut arribar a ser president a Andalusia, Espanya, França, Itàlia o Gran Bretanya. No cal esperar resposta perquè tots sabem que no. I ja no dic si un president amb accent català podria arribar mai a ser president d’Andalusia o Espanya. Així que si us plau, els estúpids acomplexats com Sergi Sol i Joan Tardà que nos ens vulguin fer passar a nosaltres com a dolents quan estem envoltats de fills de puta que fot segles que ens volen fer desaparèixer. Que no es pensin que perquè ells justifiquen els neonazis espanyols algun dia els obriran els braços o els seus fills els acceptaran com uns dels seus i podran eixamplar base.
Així que aquesta suposada grandesa (o no) de la societat catalana li és indiferent al sectari de Sergi Sol perquè la seva voluntat és fotre merda sobre de CiU quan intenta vendre que només els votants de CiU se’n reien de Montilla quan jo diria que fins i tot se’n reia gent que no era ni catalana. Deixo de banda la seva mediocritat, poca personalitat i manera d’expressar-se.
Segueixen l’article Sergi Sol afirmant que Gabriel Rufián va aprendre català gràcies a la immersió que tant cabreja a la dreta. Suposo que vol dir dreta espanyola però no entenc per què es deixa l’adjectiu. Després ens explica aquella història tants cops repetida que la immersió va néixer a barriades on el català brillava per la seva absència. Per cert, igual com ara, 40 anys més tard. L’èxit de la immersió.
I ja que ens parla de l’èxit de la immersió estaria bé que ens expliqués què passa amb alumnat de diferents ciutats del voltant de Barcelona que quan arriben a Mataró no saben dir ni mu en català i afirmen i mantenen que a les seves escoles gairebé ningú parlava català. I ja poden ser noies que vénen de Montcada o de Badalona. Així que sembla ser que la famosa immersió és una mentida que afirmen i reafirmen els polítics per poder fer creure que vivim en un quasi estat que ells controlen perfectament.
I només cal veure notícies o anar a qualsevol botiga per comprovar que hi ha milers i milers de nois nascuts a Catalunya que no només no saben parlar en català que si en fan intent no poden seguir conversa seguida més de 30 segons. Com si els fas parlar en anglès. Quants nois catalans tot i portar més de 13 anys fent anglès a etapa escolar no saben expressar-se en aquesta llengua? Exactament igual amb el català tot i la victòria que volen fer creure els nostres estimats polítics catalans.
Sergi Sol afegeix a l’article que el català perd pistonada entre els joves tot i l’esforç que fan ‘charnegos’ com Rufián i Montilla que segons ell transmeten exemplarment el català als seus fills. Trobo molt bé que remarqui la immensa minoria però estaria bé posar un % a aquests suposats ‘charnegos’ i preguntar-se quants, al cap de 3, 4 o 5 generacions han transmès exemplarment el català als seus fills.
Ho dic perquè cada cop sorprèn més veure nanos que tenen menys de 10 anys que són monolingües espanyols tot i haver nascut a Catalunya i ser la 4 o 5 generació que hi viu. I tot i anar a l’escola catalana. També seria interessant començar a remarcar quants infants catalans reben des de mitjans espanyols i/o des de casa seva una lliçó magistral de catalanofòbia que perpetuen i transmeten a l’escola. Pregunteu als vostres fills quants cops han sentit el clàssic crit ultra Arriba España a classe, pati o carrer i pregunteu quants cops han sentit a dir Visca Catalunya i veureu el panorama de futur que ens espera.
Acaba l’article Sergi Sol remarcant que una part d’Espanya (tots sabem que la immensa majoria) segueix sense acceptar la riquesa, quan no menystenir, que aporten el català i altres llengües.
Abans de cloure article deixo anar una sèrie de preguntes:
Per què els catalans hem d’acceptar, com si fos una batalla, que un polític com Rufián, o qui sigui, hagin de negociar amb el partit més progressista d’Espanya que protegeixi una llengua espanyola com el català si ells mateixos es fan dir constitucionalistes i la mateixa constitució manté i afirma que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección”?
Avui mateix, per exemple, Gabriel Rufián ha dit que no es pot refiar del PSOE però que, quina alternativa hi ha?
I aquest és el gran secret que ens perpetua per sempre més viure ocupats i colonitzats per Espanya i els simpàtics espanyols. Saber que només hi ha dues Espanyes, l’Espanya catalanòfoba, feixista, violenta i ultra del PP i els seus derivats i l’Espanya del PSOE que quan toca i és necessari no difereix gaire dels seus germans d’extrema dreta (protecció monarquia corrupta, protecció torturadors i ministres franquistes, protecció de les clavegueres de l’estat, repressió i 155 contra Catalunya al costat del PP, manifestacions a Barcelona al costat de l’extrema dreta espanyolista…) però que juga amb el xantatge que són l’única alternativa a la primera.
És a dir, ERC i tots els partits polítics catalans (Junts sempre hi acabi donant suport tot i fer el paper actual de l’enfadós) que donen aire i suport al PSOE exclusivament perpetuen l’esclavatge, ocupació i colonització de l’estat espanyol que molt intel·ligentment només ofereix dues alternatives als catalans perquè sap que els catalans al rebutjar de totes totes l’Espanya del PP sempre acabarem donant suport a l’Espanya del PSOE com a mal menor. Com molt bé deia avui Rufián, quina és l’alternativa? D’aquí la creació de Vox al veure que la por als dòbermans del PP a Catalunya ja no feia efecte sinó riure.
I és en aquest punt on l’esquerra federalista i democràtica espanyola, si és que existeixen, demostren la seva cara més fosca, perversa, sinistra i miserable ja que al comprovar i constatar que els catalans hem de viure sota la por constant a ser governats, de tant en tant, per una Espanya que no amaga intencions de repressió i esclafament no tenen cap tipus d’empatia sinó tot el contrari. Utilitzen l’espantall i la violència dels seus germans de dretes per espantar-nos perquè els acabem donant el nostre suport total, incondicional i gratuït.
Encara avui un munt de catalans miserables cauen de 4 potes en la tàctica del PSOE (que molts considerem dissenyada per l’estat espanyol).
A causa d’aquesta perversió de l’esquerra espanyola, que usa el xantatge per guanyar-se el favor gratuït dels estúpids polítics catalans qua cauen de 4 grapes a la trampa espanyola d’esquerres el PSOE, saben que sempre ens tindran lligats de mans i peus.
I respecte el famós 5% de Netflix que donava peu a l’article de Sergi Sol estaria bé que no ens facin aplaudir allò que hauria de ser ja i existir de per se. I ja de pas els polítics catalans i també els polítics de partits espanyols establerts a Catalunya, de PP a comuns, estaria bé que donessin solucions a totes les queixes d’universitaris que cada dos per tres es queixen que matèries que s’haurien de donar en català es canvia de llengua perquè una persona, sense saber si és cert o no que no entén català, exigeix classe en castellà. És a dir, es remarca ben poc que gent que està fent una carrera i té capacitat per haver assolit un nivell universitari és tan profundament estúpid com no haver llegit a l’apuntar-se a la matèria que la llengua impartida era en llengua catalana. Es confirma que es pot ser universitari i profundament estúpid. Segurament un estúpid especialitzat en alguna matèria.
I també estaria bé que es comencés a reclamar a Catalunya els MATEIXOS drets que té el castellà a Espanya. No pot ser que els espanyols mantinguin que el català és una imposició quan l’única llengua imposada a Catalunya i Espanya és el castellà. Per tant és tan fàcil com explicar als espanyols i/o colonos de Catalunya que si ells volen uns drets pel castellà a tot Espanya els catalans no volem ni podem ser menys que ells i volem exactament els mateixos drets pel català a Catalunya,
El català és la llengua oficial de Catalunya. Tots els catalans tenen el dret de conèixer-la i el dret d’utilitzar-la.
I òbviament si a algú no li fot gràcia la mesura el camí de sortida és el mateix que el d’entrada,totalment gratuït.
I abans que Netflix hagi de fer un 5% de català estaria bé també que tots els mitjans catalans, que cada dos per tres tenen la imperiosa necessitat de convidar periodistes i col·laboradors espanyols (ja deixo de banda que unionistes i catalanòfobs), ofereixin un 100% de la seva emissió en català. No em puc creure que constantment es trobin especialistes castellanoparlants sobre qualsevol tema i no trobin mai algú que no ho sàpiga explicar en català. Dona la sensació que busquin expressament versions en castellà per fer creure que són plurals en un concepte lamentable i patètic de pluralitat.
I deixo de banda aquesta mania que tenen alguns periodistes i tertulians de parlar en format bilingüe a la ràdio i televisió catalanes i demostren el seu baix nivell de la llengua quan opten reiteradament a incorporar frases senceres en castellà. O com les zebres, ja no saps si són negres amb ratlles blanques o bé blanques amb ratlles negres. Hi ha periodistes i col·laboradors que no saps si parlen català i no paren de fotre frases constantment en castellà o si bé xerren en castellà i de tant en tant foten frases senceres en català.
I si per acabar article, que com sempre em queden massa llargs i ningú els acaba, a les notícies de mitjans catalans si van pel carrer per demanar l’opinió de la gent no cal que 2 de cada 3 parlin en castellà a no ser que ens vulguin mostrar que la immensa majoria de gent que viu a Catalunya no sap o no vol expressar-se en català.
Si fan un reportatge de com han passat els catalans el dia a la platja és tan fàcil com seleccionar aquells que saben parlar en català perquè sospito que si es troben un turista que els parla en anglès, francès o italià no apareixerà pas a les notícies. Exactament igual si apareix algú que s’expressa en castellà. Si gent que viu a Catalunya no sap o no vol expressar-se en català que vagi a buscar el micro o càmera de totes les teles espanyoles (la immensa majoria) si volen sortir a la tele.
Si és que els catalans a vegades no sé si semblem idiotes o bé, amb l’edat crec, és que ho som realment.
Léo Taxil 