Ahir vespre era al llit llegint l’il·lustratiu i divertit còmic de Guy Delisle, Pyongyang . De cop i volta vaig veure que pujava pel llençol una petita aranya d’un color molt clar. No vaig tardar ni 2 segons i donar-li una puntada amb el dit índex que aposto que la va enviar a uns metres de distància.
Després em va saber greu no esperar a veure quines eren les intencions de la petita aranya i em va fer gràcia pensar que aquesta havia sortit del llibre. Per tant una aranya fotia el camp de Corea del Nord. La veritat, però, era que l’aranya semblava que anava directe al llibre.
Unes hores més tard, a tres quarts de dues de la matinada, em vaig llevar de sobte (maleïda calor) i la primera imatge que em va venir al cap era l’aranya a la meva boca i que aquesta havia tingut temps suficient, en dues hores, de crear una teranyina a la meva boca oberta. Vaig comprovar que no hi havia cap teranyina i després no sé per què em va venir al cap en Jeff Goldum.
Així que just quan em vaig despertar, prop de les dues de la matinada, ja havia fet un error ja que en Goldblum és conegut, per qui el conegui, per fer la pel·lícula La mosca i no pas L’aranya. Tot això estava pensant mentre obria el llum i me n’anava a fer un riu apofitant que no tenia son.
Vaig obrir la finestra perquè passés l’aire i com que encara em faltaven unes pàgines per acabar Pyongyang vaig aprofitar per acabar-lo.
L’aranya no l’he vista mai més però abans de tancar el llum em vaig tapar amb el llençol perquè l’última imatge que vaig tenir fou una teranyina creada entre la punta de la cigala i els dos ous.
Léo Taxil 