Fa dos dies vaig escriure l’article Catalunya, el país dels imbècils en què explicava quin era el meu desencís general al veure el panorama social i polític general de la societat catalana. Aquella sensació trista i lamentable, que diria que no és única, de sentir-me sense cap tipus de representació política.
Avui però voldria incidir una mica més en un aspecte que ja vaig parlar en aquell article. Una de les coses que més m’ofèn i m’emprenya de la política actual és comprovar com l’esquerra catalana, o bona part d’ella, cau de quatre potes a les trampes que sempre li munta l’esquerra de tall espanyolista. Encara ara no he vist mai cap màxim dirigent de l’esquerra catalana aturar en sec els sermons i xantatges, sempre interessats, de l’esquerra nacional espanyolista.
Un dels problemes de base que tenim és quan l’esquerra catalana no vol acceptar que Catalunya té un conflicte obert amb Castella/Espanya i que porta més de 3 segles sense ser resolt. O bé quan l’esquerra catalana no vol acceptar que l’espanyolisme perpetra cada dia un xantatge emocional i imposa, amb l’ús de la força, una relació tòxica contra els catalans.
No hi ha dia que dirigents d’esquerres catalans no s’arrosseguin davant dels falsos republicans espanyols i no hi ha dia que algú de la suposada esquerra independentista catalana no es masturbi amb la puta bandera republicana espanyola. Volen vendre una Espanya idealitzada i perfecta que NO ha existit mai ja que mai no ha existit una Espanya fraternal i respectuosa envers Catalunya ni altres minories. Algú em podria dir en quin moment de la història d’Espanya Espanya ha estat una democràcia avançada i respectuosa amb altres realitats que no siguin l’Espanya castellana?
Que una Espanya republicana fos millor que una Espanya feixista i franquista no significa que aquesta Espanya sigui ni fraternal ni l’ideal de futur pels nostres fills. Una altra cosa però és que si s’accepta que mai no ens alliberarem dels carcellers espanyols algú amb poques llums reivindiqui que més val que els nostres carcellers siguin l’esquerra espanyola abans que la dreta espanyola. Jo, la veritat, aspiro a viure lliure i sense carcellers.
Ja he dit mil cops que mai no he votat ni Convergència ni tots els seus derivats actuals però això no treu que si en una victòria electoral del franquisme espanyol, l’any 1996, les joventuts del seu partit cridaven ‘Pujol enano, habla castellano‘ entenia ràpidament que no es dirigien al president Jordi Pujol sinó a allò que representava per a ells en Jordi Pujol, Catalunya. I encara que jo pogués abominar totalment d’en Pujol tenia ben clar que indirectament també m’ho estaven dient a mi, en tant que català. És a dir, HABLA EN CASTELLANO. És a dir, odi ètnic. És a dir, catalanofòbia pura i dura. En aquell moment vaig tenir ben clar que tot i les diferències ideològiques amb en Jordi Pujol quan l’atacaven a ell no era per ser de dretes. Ni calb ni baixet ni lleig de collons sinó perquè era català. Només cal recordar que en Jordi Pujol era de dretes i els votants del PP també ho eren. De fet els espanyolistes del PP eren molt més de dretes que Pujol i Convergència. Per tant no era una lluita de classes, com ens vol vendre sempre l’esquerra espanyolista, sinó una lluita ètnica. Així que de cop i volta tornàvem al punt de partida del franquisme on un dirigent conservador català podia ser empresonat dos anys a presons espanyoles no pas perquè fos religiós ni carca ni de dretes sinó perquè era un maleït nacionalista català. Un nacionalista català, allò que mai no acceptaran els espanyols. Ni de dretes ni d’esquerres.
Per tant tenia ben clar que en els atacs del feixisme espanyol contra un conservador i burgès català, en el moment que l’atac era a causa de la seva condició de català i no pas per la seva condició de conservador o burgés evidentment també m’estaven atacant a mi encara que jo no fos ni conservador ni burgès. I aquí, mecagum Déu!, és on cauen a la trampa de l’esquerra txètnik i colonial espanyola tot ple de simpatitzants i, sobretot, dirigents de l’esquerra catalana.
Quan l’esquerra txètnik espanyolista vomita odi, expressament, contra Pujol caldria preguntar-se si ells són igual d’incisius amb els seus polítics conservadors i comprovareu, fàcilment, que NO. L’esquerra espanyolista mostra un odi constant i punyent contra Pujol i Convergència no pas perquè siguin de dretes, que també podria ser, sinó perquè són dreta de caire catalanista. Només cal veure com els provoca més rebuig i urticària la famosa ‘dreta’ catalana que no pas la dreta espanyola. Quan necessiten escandalitzar-se per la corrupció de Convergència i el famós 3% és curiós que gairebé mai no posen a la mateixa balança els més de 900 imputats del PP. O no s’escandalitzen amb la mateixa intensitat amb la corrupta monarquia espanyola que no només és molt més bestial, en el nombre total d’euros robats, sinó que s’hi suma la denúncia que reben comissions del tràfic d’armes a nivell mundial. Ja no dic res, també, que mai no mencionen la corrupció sistemàtica del PSOE. Aquesta la silencien quan no la blanquegen o bé hi busquen pactes de manera patètica i desesperada. No entraré ara a escriure la llarga i interminable llista de corrupcions dels governs PSOE però a Catalunya diria que a totes les grans ciutats on ha governat el Psc sempre han tingut la seva denúncia i cas de corrupció pertinent. Ja no dic, tampoc, que el mateix govern PSOE de Felipe González, en el 1996, va caure perquè era un cau de corrupció i de merda (deixo avui de banda que eren torturadors i terroristes d’estat). No dic res. tampoc, perquè a Andalusia el PSOE no fa ni 10 anys va començar a perdre suports, tot i viure del vot captiu andalús, perquè tot i que era votat per un munt d’avis analfabets, ignorants i sense criteri polític els escàndols dels ERES els van acabar pagant després de 40 anys de corrupció i “xanxullos” polítics.
Per tant, mentre l’esquerra nacional espanyolista necessita remarcar que a ‘Cunveryènsia’, ni aigua, ells mateixos van de bracet amb el corrupte PSOE perquè segons ells el PSOE representa les essències de l’esquerra. Que el PSOE porti enganyant més de 50 anys els seus votants és secundari perquè saben que a Espanya o votes els franquistes del PP o l’única alternativa és votar la versió progressista del franquisme.
Allò que no ha sabut ni ha volgut fer mai l’esquerra catalana és defensar que si cal fer comparacions llavors s’ha de comparar la dreta catalana versus la dreta espanyola. És aquí, estúpids, on heu de parar els peus al relat fals i tergiversat dels vostres “amics” txètniks que us volen sotmesos, eternament, en el jou espanyol. A ells no els molesta la dreta catalana per ser de dretes sinó perquè és catalana. Mireu sinó que ells viuen ben tranquils quan a les seves barriades guetto espanyolistes els vots van dirigits en massa a partits reaccionaris espanyols com Ciudadanos, PP i Vox. Per què? Perquè saben que els votants feixistes, violents, espanyolistes i catalanòfobs de Ciudadanos, Vox i PP són dels seus. Si no és un tiet és un cosí i sinó és l’avi o la mare i el pare. En el cas de la dreta catalana això no els passa pel cap perquè en el seu entorn nacional espanyolista mai no troben votants de la pèrfida ‘dreta’ catalana. D’aquí la bilis i l’odi que mai no mostren contra partits d’extrema dreta espanyola.
Si a mi, per exemple, els votants i dirigents dels comuns (el màxim paradigma del cinisme a Catalunya) em diuen que la dreta catalana és corrupta sempre els diré que la dreta espanyola és mil cops més corrupta. I afegiré que la dreta catalana, encara que jo no sigui de dretes ni els voti ni en pintura, té més semblances amb una dreta avançada i civilitzada europea, cosa que no passa amb les dretes espanyoles que són reaccionàries, feixistes i violentes. I a part, catalanòfobes. I deixo de banda que per tancar boques dels dirigents del Psc, el sector més ultra, carca i reaccionari de l’antiga Convergència i Unió la tenen dins del seu partit. O potser ningú vol recordar on són Ramon Espadaler i el sector franquista, espanyolista i monàrquic de la Unió Democràtica de Duran i Lleida?
Així que és ben obvi que quan l’esquerra txètnik espanyola assenyala Junts com els hereus de Convergència caldria remarcar més sovint que la part intransigent, religiosa i de tuf religiós reaccionari és dins del Psc de Miquel Iceta i Salvador Illa.
Per tant cada cop que ERC o la CUP proven de fer un acostament en clau nacional a la famosa “dreta” catalana, per defensar els interessos de tots els catalans, no haurien d’acomplexar-se davant dels falsos xisclets dels dirigents comuns perquè ells bé que quan els interessa s’acosten al Psc més corrupte i reaccionari espanyolista. O bé que quan els interessa misteriosament reben el suport de les clavegueres de l’estat espanyol. O bé reben, també, el suport incondicional d’un personatge retorçat i perillós com Manuel Valls que fou portat de França per les clavegueres espanyoles per aturar un ajuntament de Barcelona liderat per un partit català. Reitero i remarco, allò que volien evitar era un ajuntament governat per ERC o Junts. Els era secundari que l’alcaldessa, suposadament, fos una revolucionària d’esquerres que ho volia canviar tot. No us queda ben clar? L’espanyolisme conservador i reaccionari preferirà, sempre, abans una política que es disfressa de revolucionària però amb marc mental espanyol que un partit conservador català com podria ser Junts, per posar un exemple ben simple.
Per tant els dirigents i simpatitzants d’ERC i la CUP que sempre es mostren acomplexats amb l’esquerra etnicista espanyolista, que consideren germana i fraternal (dels seus, en diuen), quan l’esquerra espanyolista té ben clar que si necessita els suports de l’extrema dreta espanyola i les clavegueres de l’estat espanyol no amaguen que els seus amics “catalans” passen a segon pla. O els ignoren com si res. I no els cauen pas els anells, òbviament.
I caldria preguntar-se, també, si l’esquerra catalana quan sent a dir “Pujol enano, habla castellano“; “Artur Mas, cámara de gas“; “Quim Torra, a la mazmorra” o bé el sempre fraternal “Puigdemont, a la prisión”, són atacs dirigits a presidents catalans pel fet de ser de dretes o bé pel fet de ser catalans?
I ja és ben curiós i digne d’estudi que l’estat espanyol sembla que se senti més molesta amb els conservadors catalans que no pas amb l’esquerra revolucionària catalana. Cosa que els hauria de fer meditar per què és així.
Ja és curiós de collons que quan Convergència, després de més de 6 anys de fer equilibris en el tema de la Independència, decidí dir per primer cop la paraula INDEPENDÈNCIA i començaren a aparèixer les banderes independentistes en els seus mítings, en el 2012, s’encetaren els atacs sistemàtics de part de l’estat espanyol. Començaren a aparèixer ventiladors contra la “dreta” catalana i la veritat aquí és on jo tinc ben clar que són dels meus, corruptes inclosos. I diria que encara avui no sabem del tot quines estratègies va organitzar l’estat espanyol contra la famosa “dreta” catalana però algun dia ho arribarem a saber del tot. Per desgràcia hi haurà hagut partits catalans que entre Espanya i la famosa “dreta” catalana optaran per aprofitar els atacs espanyols. Els serà indiferent que els atacs a Pujol o Mas fossin perquè van gosar sortir del marc mental del 78, temporalment, i seguir les passes de l’onada majoritària del poble català que ocupava els carrers de tot Catalunya.
Tinc molt clar que perquè Catalunya pugui assolir algun dia la seva llibertat caldrà que totes les institucions catalanes vagin ben unides i plegades i això significa dir que al meu costat haurà de caminar gent que ideològicament no és gens propera. Fins i tot, ben allunyada. I tinc ben clar que d’aquests ja me n’allunyaré quan tingui eines d’estat perquè prèviament no puc ser essencialista quan els meus enemics es passen l’estètica pel cul per sotmetre Catalunya. Fixeu-vos bé que mai no veureu comunistes espanyols de tuf espanyolista renegar dels feixistes espanyols de tuf espanyolista. Cadascú a la seva manera us dirà que renega de la república catalana. El comunista espanyol us dirà que s’ha d’aturar la Catalunya sobirana perquè és un producte de la burgesia catalana i el feixisme espanyol de dretes (germans dels anteriors) us diran que s’ha d’aturar la Catalunya sobirana perquè Cataluña es España i és un producte ‘de rojos y masones’. El monstre Espanya amb els seus diversos braços sempre controlats per ún únic cervell/objectiu. Això tan bàsic és allò que hauríem de fer els catalans si ens volguéssim alliberar d’aquest monstre violent. No seríem pas els primers. De fet desenes de països se n’han alliberat abans. I no som pas els únics que encara avui ens en volem alliberar. Cosa que ni el més demòcrata dels espanyols mai no arribarà a preguntar-se. Per què si no fos per l’ús de les armes parts del país cardarien el camp cames ajudeu-me.
Així que per anar acabant, a mi m’és indiferent si l’antiga Convergència ara és independentista per interessos de partit. Sé que gràcies al pas fet pels seus dirigents , fa uns 10 anys, la massa independentista es va multiplicar en poc temps i això és allò que crec que s’havia de mantenir a dia d’avui. Per desgràcia i gràcies a la incompetència de tants avui som un joc trencat i serà difícil de tornar-lo a unir. A saber quants anys o generacions caldrà que passin per tornar a fer un embat units i consistent per provar de nou d’alliberar-nos dels nostres eterns carcellers. I enemics, sí. Ells ho tenen ben clar.
Així que reitero que caure a la trampa de l’esquerra espanyolista de vomitar que la independència és un objectiu de la dreta catalana i de la burgesia catalana és profundament estúpid perquè no he vist mai que ells renunciïn a la sobirania espanyola perquè està dirigida per franquistes, ultres corruptes, feixistes, terroristes d’estat i monarques coberts de merda. Fins i tot si haguéssim d’estar a favor de la lluita de classes diria que les diferències són més abismals entre classes socials espanyoles que no pas classes socials catalanes per tant no entendré mai com l’esquerra catalana es deixa enganyar pels discursos de lluita social de l’esquerra nacional espanyolista. Són realment ben curts a part d’infantils.
L’esquerra espanyolista, imbècils, és un engranatge més de l’estat espanyol per intentar sotmetre Catalunya a Espanya i, de fet, si ells han donat suport a Barcelona a Ada Colau és clarament perquè sabien que els era una de les últimes oportunitats per no perdre Catalunya. Un cop Ada Colau ja està esgotada (o quan ho estigui) tornaran a donar ple suport al Psc/PSOE perquè saben que el PP a Catalunya noserà mai una força majoritària. I també saben que l’espantall de Vox, un cop han desaparegut els ultres catalanòfobs de Ciudadanos, és un reducte minoritari perquè el sector més catalanòfob, ultra i espanyol dels immigrants que van venir a Catalunya hi pugui dipositar el seu vot.
Però cal recordar sempre i escriure en lletres de neó que la carta que té l’estat espanyol per aturar el poble català és l’esquerra espanyolista ja siguin els comuns i/o el Psc. El dia que aquests dos partits siguin un reducte exactament igual com és avui la dreta espanyola llavors voldrà dir que el poble català sap del cert quina és la sortida.
I després només caldrà saber quina força té l’estat espanyol per aturar els catalans i fins a quin punt voldrà arribar per aturar-nos. Jo tinc ben clar que si cal usar la violència la portaran a terme i, de fet, porten més de 10 anys deshumanitzant-nos per si s’hagués de perpetrar atacs algun dia. De fet, quants cops heu sentit a dir que els catalans som Nazis? I ara recordeu que fan els mitjans prorussos per atacar el poble ucraïnès i allà teniu la resposta. Si els cal activar la violència seria interessant saber si la majoria de poble espanyol els compraria el relat. I no patiu pas perquè fa molt de temps que des de tots els mitjans de comunicació estan fent aquesta feina. La pregunta clau també seria saber quants immigrants espanyols a Catalunya comprarien aquest relat i quants d’ells portarien a terme terrorisme contra el poble d’acollida, amb el ple suport de les forces espanyoles des de Madrid.
Però això de moment és política ficció així que no cal avançar-nos perquè lamentablement som ben lluny d’aquest escenari. El del camí de sortida i no retorn.
Léo Taxil 