“ERC denuncia que la diputada Najat Driouech ha rebut insults racistes des del grup de suport a Borràs, i Junts els condemna” (Racó Català)
“Denuncien insults d’alguns seguidors de Borràs a una diputada d’ERC: “Mora de merda!”. Dirigents de Junts han condemnat els insults, que s’haurien produït durant la concentració de suport a Laura Borràs a les portes del Parlament” (CCMA)
“Denuncien que seguidors de Laura Borràs han insultat la diputada d’ERC Najat Driouech: “Mora de merda!”El grup de suport de Laura Borràs condemna l’insult racista i assegura que d’haver-ho sabut, haurien expulsat l’autor” (El Nacional)
Ahir a la tarda Twitter bullia, cap sorpresa, amb la notícia que els seguidors o cheerleaders de Laura Borràs havien titllat de ‘Mora de merda’ una diputada musulmana d’ERC, Najat Driouech. Immediatament la xarxa social es va omplir de tuits de condemna, lògics, dels dirigents d’ERC i també de Junts i la CUP i m’imagino que també de partits espanyols com Psc i comuns.
A mesura que passaven les hores, com que em donava la sensació que s’havia iniciat una caixa de bruixes per denunciar uns insults racistes, vaig optar per anar a buscar què havia passat de veritat. Buscava les imatges o vídeos del fet ja que en el món actual, on hi ha gent que es mor caient d’un penya-segat perquè buscava aquella foto espectacular que tindria un munt de Likes, suposava que hi hauria tot ple de vídeos on es captaria el precís moment on tots aquells racistes proferien els insults a la senyora Driouech.
Si buscava a Twitter me n’adonava de dos tipus de corrents. Aquells que des d’ERC titllaven de racistes tots els seguidors de Borràs i, per extensió, tots els seguidors i votants de Junts i aquells que des de Junts titllaven la notícia com a falsa (fake news) ja que afirmaven que havien estat presents en la manifestació i no ho havien vist i, en cas que hagués passat, no haurien dubtat a fer fora aquells que haguessin proferit els insults racistes.
Com que a Twitter no en treia l’aigua clara vaig optar per anar a veure què en deia la premsa encara que també haig de reconèixer que des de fa temps no diferencio periodistes de sicaris a sou de partits que estan tot el dia a les xarxes fent campanya per la seva secta i/o partit.
De cop se’m van obrir els ulls. En un diari s’afirmava que “fins i tot s’ha pronunciat UN crit absolutament racista com “mora de merda””
Quan es diu que s’ha proferit un crit significa que hi ha hagut una única persona que ha xisclat MORA DE MERDA o tot ple de persones han cridat alhora MORA DE MERDA?
Com que abans de llegir la notícia ja m’havia imaginat que si s’havia perpetrat l’insult segurament hauria estat una cosa singular, residual i anecdòtica m’he fotut les mans al cap.
Som en un moment patètic d’enfonsament nacional (o millor dit, regional o colonial) on s’aprofita qualsevol estupidesa per atacar els de l’altre bàndol. Bàndols que fins fa ben poc havien anat units, ni que fos temporalment i per interessos comuns, per assolir una fita noble i desitjada per una immensa majoria de catalans (lamento informar que no incloc els espanyols que viuen a Catalunya ni els seus fills que consideren que ser català és una extensió de la seva españolidad).
Si el crit patètic i lamentable d’un racista o hooligan ha de provocar que tot un partit faci campanya per assenyalar els seus rivals polítics catalans amb l’única finalitat de deixar-los com un drap brut per a mi és molt més greu que l’insult en sí. No només per les reaccions sobreactuades i tot ple de tuits de dirigents d’ERC que no han deixat passar oportunitat per començar a cridar sinó perquè automàticament els màxims dirigents de Junts, president Puigdemont inclòs, han sortit ràpidament a denunciar un fet que encara ningú ha mostrat que hagi passat i que, si es llegeix amb calma i serenitat, podria haver estat proferit per una única persona en un moment determinat.
És en aquesta punt de la patètica batalla entre dirigents i, per extensió, seguidors i cheerleaders d’ERC i Junts que alguns catalans hem decidit aturar-nos en sec i no seguir aquesta estúpida batalla que únicament busca aconseguir poder polític per controlar la regió espanyola. Per això fa molt de temps que anuncio que ja no voto NI a les eleccions catalanes i cada cop n’estic més convençut i orgullós. Ja ho vaig tenir clar quan vaig optar per no votar quan els jutges prevaricadors i franquistes espanyols van decidir que els catalans havíem d’anar a votar perquè ells ho ordenaven i M. Rajoy ho assenyalava. Jo tenia ben clar que s’havia de denunciar internacionalment el cop d’estat perpetrat per l’estat espanyol però entenc que els polítics, catalans inclosos, únicament aspiren a tocar poder i controlar-lo. I aquesta, no, gràcies, no és la meva batalla.
Voldria remarcar que ahir es va voler fer una gran bola de neu per un patètic insult racista i avui en els mitjans interessats en la desunió entre catalans ja no només hi haurà un únic racista de merda sinó que, com ja vaig llegir ahir, els seguidors de Laura Borràs són racistes. Per extensió, els votants de Junts són racistes. Per extensió, els independentistes són racistes i, per culminar la gran obra mestra perpetrada ahir en algun despatx, todos los catalanes son unos racistas.
Perquè no voldria acabar l’article i no deixar de recordar que mentre els catalans perdem el temps magnificant un insult lamentable aquesta mateixa setmana s’ha sabut que un comissari espanyol parlava plàcidament de “Estos hijos de puta de los catalanes”.
I mentre els patètics, lamentables i estúpids dirigents i seguidors més tronats d’ERC i Junts es dediquen a fotre’s copets per veure qui cau abans a terra (ja no dic res dels de la CUP perquè aquests ja no es poden prendre seriosament i cada cop són més residuals) no volen veure que darrere d’ells hi ha tot un estat amb totes les seves estructures (judicatura, policial, política i mitjans de comunicació) que no amaguen intenció d’esclafar sense contemplacions no només els maleïts independentistes, que com tothom sap són terroristes CDR, sinó contra los hijos de putas catalanes i això inclou per a ells, també, tots els imbècils de la burgesia catalana que llepen els ous als dirigents a Madrid, tot l’entramat franquista català que viu com un càncer al voltant dels grups Godó o Planeta, a tota aquells esquerra colonial espanyolista dels comuns i Psc, que foten tots els forats perquè hi caiguin de ple els catalans, i tots aquells españoles de bien que són catalans perquè van decidir emigrar a Catalunya i que davant d’aquests atacs directes i rotunds del seu estat contra el poble, que un dia els va acollir, ells prefereixen fotre’s l’estanquera en el canell i la puta bandera colonial espanyola en el balcó.
A tots, sí, felicitats, per ser tan imbècils.
Léo Taxil 