Aquests dies hi ha hagut una mica de rebombori per les paraules del ministre de cultura espanyol, Ernest Urtasun.
Una de les coses que més em sobta, cosa que els catalans ja hem normalitzat en aquesta relació tòxica forçada, que és la convivència amb Espanya i els seus adorables fills, és la llarga llista d’insults provinents majoritàriament d’Espanya o dels espanyols que hem rebut al llarg dels temps els catalans per la nostra perversa condició de catalans:
· Perros judíos
· Catalufos
· Polacos
· Supremacistas
· Tacaños
· Lazis
· Trumpistas
· Nazis
i tot i que me’n deixo un munt (No pareces catalán, eres simpático; El catalán es un dialecto...) ja hi podem incloure TALIBÁN.
Des de fa un temps que es va posar de moda dir-nos talibans o talibans de la llengua.
Abans de seguir amb el tema Urtasun i els talibans sempre remarcaré que només cal veure un documental del nazisme alemany per posar-nos les mans al cap quan els comparen a ells amb nosaltres. Però si haig de ser sincer tampoc he vist mai cap escàndol per aquestes comparacions ni he vist cap autoritat política o representant polític català que cardi un cop sobre la taula i ho denunciï en alguna entitat internacional.
Respecte les paraules del ministre de cultura espanyol a mi m’haurien d’explicar molt bé que si acceptem que a Catalunya hi ha talibans de la llengua catalana per què mai no he vist des de cap ministeri de cultura espanyol o des de l’esquerreta espanyolista tipus comuns o Psc (no són d’esquerres, ho sé) denunciar com a talibans quan els espanyols:
· xisclen histèrics perquè han vist una etiqueta escrita en català
· salten de la cadira emprenyats si des de l’àudio d’un Cercanías a Málaga apareixen paraules en català
· vomiten tot ple d’odi si un entrenador com en Pep Guardiola s’expressa en sa llengua amb un periodista català perquè com tothom sap és de mala educació que dos catalans parlin català a Espanya si al davant hi ha un espanyol
· els polítics cridaven i donaven cops, no fa ni un any, quan algun polític català gosava parlar català durant uns segons en el Congreso
· diria que s’emprenyen de la mala manera si apareix un cantant en català en mitjans espanyols però això seria mentida ja que ells prèviament ja procuren que no aparegui cap cantant català i així s’estalvien les trucades telefòniques i els insults a la xarxa social (61 actuacions d’Espanya a Eurovisió i 0 cops que hi ha han enviat una cançó cantada en català. L’orgull dels Víctor Amela, Ernest Urtasun i Jordi ‘Vivaspaña’ Évole).
· no he vist cap Ernest Urtasun parlar dels talibans del castellà quan un perruquer agredeix una catalanoparlant a Inca (Mallorca)
· no he vist mai tampoc l’Urtasun aparèixer emprenyat en mitjans espanyols per denunciar que hi ha talibans castellans que a bars, restaurants, consultes mèdiques o en altres establiments es dediquen a fotre cara de llufa, recriminar, actuar de manera barroera o, fins i tot, insultar el primer Hola amb O massa oberta. O bé respondre, NO ENTIENDO, quan algú gosa dir Bon dia, voldria... en un establiment a Catalunya.
· tampoc no he vist mai cap ministre de cultura espanyol ni cap dirigent de l’esquerreta colonial espanyola denunciar que a un munt d’universitats catalanes classes que s’haurien de donar en català, perquè així ho indica el programa, es canvia a la llengua, imperial i imposada, castellana a la primera demanda o exigència d’algú amb l’excusa que ha vingut a una universitat catalana però ell, pobret, és de Sevilla, Madrid, Buenos Aires o México DF.
Per tant, Espanya fa més de 3 segles que imposa el castellà a tots els catalans. En aquests darrers 3 segles els espanyols han prohibit fer misses en català, han prohibit fer obres de teatre en català; han imposat via edictes governamentals la seva llengua en àmbits educatius; a través de dictadures han perseguit i prohibit la llengua catalana; han arribat a multar per trucades telefòniques en català; han arribat a imposar la seva llengua (fins l’any 1975 durant més de 40 anys) a l’escola i fins i tot, delirant, en els noms propis. Encara avui podeu veure tot ple d’avis que tenen en el seu DNI el seu nom en castellà o ells mateixos signen en castellà perquè fou la llengua que els imposaren a l’escola però els talibans som els catalans.
Encara avui podeu anar a una biblioteca o a una llibreria i provar de fixar-vos en quina llengua llegeixen molts avis catalans i veureu, gens sorpresos, que davant disjuntiva del mateix llibre en català o castellà molts opten pel segon perquè és la llengua amb la què foren educats així que els resultats del feixisme i el franquisme espanyol encara els podeu calibrar quan apareixen el nombre de diaris o llibres venuts en una llengua o l’altra.
Per tant, quan un polític que representa un partit espanyol, com són els comuns, ataca els dèbils mentre mai no diu res dels agressors i dels violents hauria de ser denunciat de manera sistemàtica. Caldria remarcar quin és el seu pèrfid paper. I caldria deixar ben clar quins són els seus orígens encara que molta gent pugui ofendre’s perquè dir que l’avi de l’Ernestu Urtsun fou un puto franquista navarrès o que ell sigui un nen burgès de merda que no ve pas de l’escola pública ni prové de les classes populars sinó que és un tarat mal educat en el Liceo francés (com he llegit aquests dies a les xarxes socials).
I per acabar reitero que si els catalans tenim monstres a casa nostra, que ens volen esclafar, però nosaltres no fem res per treure els seus peus de sobre nostre i no els ataquem, com fan ells contra nosaltres, ja podem plorar ben fort ben fort que la derrota la tenim assegurada.
Quan un dona és agredida pel seu marit mai no guanyarà el seu respecte si es posa a plorar quan cau a terra (allò que fem els catalans). Una opció és denunciar-ho (els catalans vivim en un estat ocupat així que si ho denunciem a Espanya no tenim res a pelar) i una altra és alçar-se, dignament, i posar-se cara a cara amb l’agressor.
I quan algú et carda una hòstia mai no s’ha de tornar una hòstia. Això sempre ha de quedar ben clar. Se n’han de tornar dues, això sí. Una per retornar allò rebut i una altra com a perfecta advertència que si l’agressor hi torna rebrà allò que genera però per partida doble. Així la propera, el fill de la gran meuca, s’ho pensarà dos cops.
I aquest és el nostre gran problema. Que caiem a terra i plorem esperant que el puto agressor, que fot més de 3 segles que ens imposa sa puta llengua, que se’n riu de la nostra i que, fins i tot, s’inventa idiomes tipus LAPAO i divideix la unitat del nostre idioma obrirà els ulls i algun dia serà comprensiu.
O comencem a combatre contra aquesta xusma colonial o hauran culminat, ells, allò desitjat i imposat ara ja fa més de 3 segles des de Madrid i que han anat provant de culminar dictadors, polítics i ministres espanyols durant tos aquests segles.
Léo Taxil 